Naufragi

Pel canal obert que deixen les esquenes
baixa com l’aigua el temps de les promeses.
Dormiu i no veieu desfilar els verbs
–còdols que desemboquen a altres mars–:
veureu, fareu, tindreu, viureu, sereu.
No us ho pensàveu, no ho esperàveu,
però el cabal del desencís ha anat pujant
i al llit, sou el que éreu: una parella
que ja no es mulla i va al revés, en desacord,
desfent l’amor, apassionadament.

© Mireia Calafell
De: Tantes mudes
Producción de Audio: Catalunya Ràdio

Hondoratzea

Bizkarrek uzten duten ubide irekitik
uraren antzera jaisten da promesen denbora.
Lo zaudete eta ez dituzue ikusten hitzak desfilatzen
–beste itsaso batzuetara doazen errekarriak–:
ikusiko, egingo, edukiko duzue; biziko, izango zarete.
Ez zenuten uste, ez zenuten espero,
baina desliluraren emaria bultzaka aritu da,
eta ohean, zinetenak zarete: bikote bat,
jada bustitzen ez dena, atzekoz aurrera doana; ados ez, eta
amodioa desegiten, suharki.

Itzulpena: Gerardo Markuleta.