Poètica

   Vaig menjar amb la honestedat de qui no enganya allò que menja:
                        vaig menjar aquell menjar i no el seu nom.

                                                                                               Clarice Lispector

Menjar com qui no menja el nom:
no la maduixa quasi impúdica
damunt del blanc de la ceràmica,
sinó l’ombra muda de l’hivern
que en el silenci acull l’esclat
per no ser allà esperant-ne el fruit.

Menjar el que no diu cap paraula
i així, amb la boca plena, escriure.

© Mireia Calafell
De: Tantes mudes
Producción de Audio: Catalunya Ràdio

Poétique

Manger comme qui ne mange pas le nom :
pas la fraise presque impudique
sur le blanc de la céramique,
mais l’ombre muette de l’hiver
qui en silence accueille l’éclat
pour ne pas être là en attendant le fruit.

Manger ce qu’aucun mot ne dit
et ainsi, la bouche pleine, écrire.

Traduit par Maxim Serrano.