Ramon Farrés
catalán
Die Zukunft sah alt aus
Die Zukunft mit ihren morschen Zähnen
wirkte vor allem albern, wenn wir uns
spiegelverliebt
Runzeln ins Gesicht malten &
Grimmassen schnitten
weil wir als Tattergreise das Wasser
nicht halten konnten.
Schwerer war es, sich eine Zukunft
ganz ohne uns
vorzustellen, Enkel, die Küsse &
Säfte tauschten
die uns zu Lebzeiten schon
bestohlen hatten
die unsere Heiligtümer zum Flohmarkt trugen.
Gut war es, nichts zu wissen
von Katakomben aus Glasfaserkabeln
die Kinder & Kindeskinder
verschlangen, all jene, die weder Runzeln noch
morsche Zähne bekamen.
Die Zukunft sah alt aus, nur anders –
eine Molluske, die uns mit dem Daumen löschte.
De: Abdruck im Niemandswo
Leipzig: Poetenladen, 2016
Producción de Audio: Haus für Poesie / 2016
EL FUTUR TENIA MALA PINTA
El futur amb les seves dents corcades
feia sobretot l’efecte d’un beneit, quan
atrets pel mirall
ens dibuixàvem arrugues a la cara &
fèiem ganyotes
perquè com a vells xarucs que érem
se’ns escapava la pixera.
Més difícil era imaginar-se
un futur del tot
sense nosaltres, nets que intercanviaven
petons & secrecions
que encara en vida nostra ja
ens havien robat
que portaven els nostres objectes sagrats al drapaire.
Era bo no saber res
de catacumbes de cables de fibra òptica
que s’empassaven els fills &
els fills dels fills, tots aquells que no tenien
ni arrugues ni dents corcades.
El futur tenia mala pinta, però d’una altra manera:
era un mol·lusc que ens esborrava amb el polze.