Die Zukunft sah alt aus

Die Zukunft mit ihren morschen Zähnen
wirkte vor allem albern, wenn wir uns
             spiegelverliebt
Runzeln ins Gesicht malten &
             Grimmassen schnitten
weil wir als Tattergreise das Wasser
             nicht halten konnten.
Schwerer war es, sich eine Zukunft
             ganz ohne uns
vorzustellen, Enkel, die Küsse &
             Säfte tauschten
die uns zu Lebzeiten schon
             bestohlen hatten
die unsere Heiligtümer zum Flohmarkt trugen.

             Gut war es, nichts zu wissen
von Katakomben aus Glasfaserkabeln
             die Kinder & Kindeskinder
verschlangen, all jene, die weder Runzeln noch
             morsche Zähne bekamen.
Die Zukunft sah alt aus, nur anders –
eine Molluske, die uns mit dem Daumen löschte.

© Poetenladen
De: Abdruck im Niemandswo
Leipzig: Poetenladen, 2016
Producción de Audio: Haus für Poesie / 2016

EL FUTUR TENIA MALA PINTA

El futur amb les seves dents corcades

feia sobretot l’efecte d’un beneit, quan

            atrets pel mirall

ens dibuixàvem arrugues a la cara &

            fèiem ganyotes

perquè com a vells xarucs que érem

            se’ns escapava la pixera.

Més difícil era imaginar-se

            un futur del tot

sense nosaltres, nets que intercanviaven

            petons & secrecions

que encara en vida nostra ja

            ens havien robat

que portaven els nostres objectes sagrats al drapaire.


            Era bo no saber res

de catacumbes de cables de fibra òptica

            que s’empassaven els fills & 

els fills dels fills, tots aquells que no tenien

            ni arrugues ni dents corcades.

El futur tenia mala pinta, però d’una altra manera:

era un mol·lusc que ens esborrava amb el polze. 

Traducció: Ramon Farrés