Àvia Magdalena

Un altre hivern no t'ha vençut l'absència.
La posta tornarà i és com si fossis
encara la cansada silueta
que es deixa posseir per un somrís
a l'hora de besar-se, aquella mà
que encén l'espelma del rebost i malda
per treure'n les ampolles o cireres
sagnants o l’escomesa del terrible
dolç de la confitura.
Vivim mentre qualcú roman als porxos
indemnes que bastírem
un dia, enfront del temps; i l'alba nostra
és el present que som a dins uns ulls
lleials en caure el vespre.

© Antoni Vidal Ferrando
De: Bandera Blanca
Proa, 1994
Producción de Audio: Institut Ramon Llull

Großmutter Magdalena

Ein weiterer Winter hat dein Fortsein nicht gelöscht.
Der Sonnenuntergang wird wiederkommen, als
wärst du noch dieselbe müde Gestalt
die sich von einem Lächeln betören läßt
wenn man sich küßt, und diese Hand,
die eine Kerze in der Vorratskammer entfacht,
und mühsam Flaschen oder blutrote Kirschen hervorkramt
oder die so entsetzlich süße Marmelade.
Wir leben solange jemand auf der Veranda ist,
die wir einst unbeschadet aufrichteten gegen die Zeit; und unser Morgen
ist die Gegenwart in Augen
die ruhig das Abendlicht betrachten.

Aus dem Katalanischen von Theres Moser