Bellesa

Les cartes que t'escriuen els amics; el blanc d'ou
de la lluna, acampat tantes estones rera
la cortineta amb àngels de la biblioteca;
els balustres on vénen a aparellar-se, en ebris
encontres, els coloms; les figures de moro
ardents, des d'on udolen els tons laics i escarlates
de la llum del crepuscle: la bellesa transcorre
amb tu cap a les calmes de l'ésser, cap al sol
casual que han de veure passar les ploracossos,
com un roig camafeu, sobre el teu epitafi.

© Antoni Vidal Ferrando
De: Bandera blanca
Proa, 1994
Producción de Audio: Institut Ramon Llull

Schönheit

Die Briefe, die dir Freunde schreiben; der schneeweiße
Mond, der so lange Zeit stehen bleibt hinter
dem Vorhang mit den Engeln in der Bibliothek;
die Baluster, zu denen die Tauben herkommen, um sich turtelnd zu paaren;
die Feigenkakteen,
glühend, die erdige und scharlachrote Töne
der Abenddämmerung zurückwerfen: Die Schönheit dringt mit dir in die
Ruhe des Seins, zur Sonne hin,
wo der Zufall will, daß Klageweiber vorbeiziehen,
wie rote Kamee über deinem Epitaph

Aus dem Katalanischen von Theres Moser