Cyrus Cassells
inglés
Cementiri nevat
Cauen borrallons espessos. Tot calla.
Calla la nena que ha remogut el fossar
i la terra que no sap que ho és del cementiri.
Callen les espelmes amb animetes que flaquegen
i que has hagut de protegir amb paper d’alumini.
El vent glaçat és pertot, als dits vermells,
a les pregàries de les dones, a les pales
metàl·liques dels enterradors que es tapen
el cap amb bufandes velles. Aquí
la memòria és un escalf lletós, tímid,
com aquest cadàver que no recordes
si mai vas arribar a estimar.
La neu és blanca i és dins teu, per tot arreu.
Com un amor que encara no és mort
perquè ha quedat enganxat sota les arestes
de la pedra bruta, enfangada, de la vida.
De: Dos dies més de sud
Barcelona : Quaderns Crema, 2005
Producción de Audio: 2005, M.Mechner / Literaturwerkstatt Berlin
Snowy Cemetery
Thick flakes of snow fall, hushing everything,
hushing the girl who’s left the cemetery,
hushing the earth that fails to realize
it’s the earth of a graveyard,
hushing the candles’ tiny, lambent animas,
shielded with aluminum foil.
The icy wind is inescapable as it reaches
chafed fingers, matron’s prayers,
the gravediggers’ glinting shovels
tamping the end with hoary scarves.
Here memory suggests
a fear-tinged, cloudy warmth,
like the heat of a cadaver you’re not sure
you ever succeeded in loving.
The snow is everywhere at once,
even within you: a deep down white.
Like a love that’s still not dead,
because it’s remained glued,
steadfast under the rim
of the brute, mud-caked
rock of life.