Estornells

La tarda s'enamora d'aquell lloc. Parl d'un pati
amb gàbies d'ocell i dibuixos amb guix,
que eren de sols i grans navilis a la vela.
Com una oració, els diumenges, amb suc
de llimona, la mare m'enllustrava els cabells.
Jo duia dins la boca mil estrelles de mar.
Pels carrers veien créixer l'abril sense geranis.
Quan ploraven els gossos enyoràvem els morts.
Les penes de l'infern formen part del paisatge
i de la dialèctica més pura d'aquells dies.
Encara, en evocar-los, el novembre convoca
un neguit de filferros i d'ornaments litúrgics.
Diluvia a les pletes dels nostres paradisos.
Els esbarts d’estornells em recorden els cels
al•legòrics del Bosch i el tema literari
de la caducitat de la vida i dels somnis.
Em recorden les trenes llargues del primer amor,
les roses que es podrien a tombes dels vençuts
i la meva infantesa d’arlequins i metralla.

© Antoni Vidal Ferrando
De: Cap de cantó
Proa, 2004
Producción de Audio: Institut Ramon Llull

Stornelli

La sera è innamorata di quel luogo. Un cortile
con gabbie di uccelli e disegni con gessetto,
che erano dei soli e dei grandi velieri.
Come un rito, le domeniche, mia madre
mi lucidava i capelli con succo di limone.
Io avevo nella bocca mille stelle di mare.
Per le strade cresceva aprile senza gerani.
Un lamento di cani evocava i morti.
Le pene dell’inferno sono parte del paesaggio
e della dialettica più pura di quei giorni.
Ancora, a ricordarli, novembre convoca
un’angoscia di fili metallici e ornamenti liturgici.
Diluvia nei recinti dei nostri paradisi.
Frotte di stornelli mi ricordano i cieli
allegorici di Bosc e il tema letterario
della caducità della vita e dei sogni.
Mi ricordano le lunghe trecce del primo amore,
le rose che marciscono nelle tombe dei vinti
e la mia infanzia d’arlecchino e mitraglia.

Translated by Irene Baccarini, Valentina Ripa and Lluís Servera