D. Sam Abrams
inglés
Illa
Rosa, per dibuixar-te una illa a penes,
amb mots i heliotropis, trenc els cèrcols de l’urc.
Des d’ara em torn l’epígon d’algú que escolta ploure
entre les teves cuixes. Perquè els déus són despresos
com el rostre de l’aigua o talment les textures
i el tram color albergínia des d’on el dia neix et puc escriure
aquest poema. A fora hi ha els ritmes del silenci, els rondallaires
més adustos, més bíblics, i un atzar poderós
com l’escomesa o els dits de ferro de la soledat; hi ha músics
melancòlics a pòsters que lacera la lluna,
el caos que l’hivern entronitza: mans mortes
dels insectes, el cuiro i les mimoses nevades dels darrers
combats per la certesa, cementiris
i encantadors de serps a l’hora carmesina en què tornàvem
a casa quan s’obrien els mercats de les flors.
Però nosaltres, Rosa, ja som lluny, mar endins,
i tot té el sentit èpic de dos cossos ingràvids
- àngel, vi blanc, saliva – desesperadament
volent-se sobre els punts cardinals de l’adreç
de llit, camí de l’alba: la bellesa i l’efímer.
De: El batec de les pedres
Edicions 62, 1996
Producción de Audio: Institut Ramon Llull
Island
Rosa, to draw you an island roughly,
with words and heliotropes, I have to break the bands of pride.
From this moment, I become the follower of one who hears the rain
fall between your legs. Because the gods are generous
like the rain’s face or perhaps the eggplant purple
texture and grain of the place where days breaks I can write
this poem for you. Outside is the rhythm of silence, grim
biblical storytellers and luck as powerful
as the assault or metal fingers solitude; there are
melancholy musicians on posters that lacerate the moon,
chaos enthroned by winter: the dead hands
of insects, leather and snowy mimosas from the last
battles for the sake of certainty, cemeteries
and snake charmers at the crimson hour we returned
home as the flower markets opened.
But we, Rosa, are already far away, at sea,
and everything has the epic sense of two weightless bodies
- angels, white wine, saliva – desperately
loving each other on the four cardinal points
of the bedspread, on the way to dawn: beauty and the short-lives