Josep Piera

catalán

Celeste Araújo

portugués

La poesia

No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis...

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

© Edicions 62
De: En el nom de la mar
Barcelona: Edicions 62, 1999
Producción de Audio: Institut Ramon Llull

A POESIA


Não são vozes celestiais, que de longe
para dentro falam-nos. São vozes estimadas.
Vozes de dentro, vozes distantes, vozes que dizem
um caminho que ninguém sabe onde vai.
Há vozes que são faróis de uma travessa escura;
como há as que são rumores de distâncias.
Há vozes que nos fazem ser de palavras.
Vozes caladas, vozes ausentes, vozes silêncios…
A poesia são vozes convertidas em sons
que dizem de onde vimos, onde vamos,
e quem somos.

Traduzido por Celeste Araújo