Anna Crowe
inglés
Mediterrània
De bon matí creixien els velluts de la mar.
Cada dia anàvem a donar pa als ocells
sota un sol jactanciós. Cada dia,
i les noies duien dofins als llavis.
Duien gemmes, licor, bells amulets.
Quan les vèiem, l’horabaixa tenia
gust d’arrels de violeta. En aquell temps
tots sabíem dormir els escurçons
amb un vell flabiol. També havíem après
a caminar descalços dins l’arena del mal,
a rentar-nos la cara amb suc de móres
durant els sacrificis. Oferíem als déus
mocadors i tabac, ganivets i avellanes.
Tenaçment esperàvem un senyal o mercès
de la seva inclemència.
2010, La Traductière, núm. 28
Producción de Audio: Institut Ramon Llull
Mediterranean
Early mornings the sea poured out more velvet.
Every day we’d go and feed the birds with bread
under a braggart sun. Every day,
and the girls wore dolphins on their lips.
They wore gems, they carried liqueurs, fine amulets.
When we saw them, the dusk
was scented like the roots of violets. In those days
we all knew how to send vipers to sleep
by blowing on an old pipe. We had also learned
to walk barefoot through the sands of evil,
to wash our faces in blackberry juice
during the sacrifices. We offered the gods
handkerchiefs and tobacco, knives and hazelnuts.
We hung on, waiting for a sign or reprieve
from their inclemency.