Neix l’escriptura

Molts de camins eren cursos d’aigua. L’home escrutava els equinoccis,
escrutava laberints, i, a llocs sagrats, salvava la memòria dels morts.
Tot era rar i bell: la violència dels abismes, les ombres escarlates, la
flaire de morduix del pleniluni, el bleixar de dos cossos, que ocultava la
selva. Tot era rar i bell. Del seu poder anímic sobre el sílex, sobre els
secrets de les pedres calcàries, l’home en va fer les eines, cavernes, les
adipositats i els ritmes de les venus; en va fer un costum com de tenir
dues mans. Després, aixecà sales hipòstiles, interpretà els auguris, va
establir calendaris. L’home era així, indòmit, èpic, naïf. I, un dia, es va
sotmetre a una experiència brutal: explicar l’ésser. Invocà el vent, la
claror súbita, malva-rosa d’un àngel, traçà el primer gargot.

© Antoni Vidal Ferrando
De: El batec de les pedres
Edicions 62, 1996
Producción de Audio: Institut Ramon Llull

Nasce la scrittura

Molti cammini erano corsi d’acqua. L’uomo scrutava gli equinozi, scrutava labirinti e, in luoghi sacri, salvava la memoria dei morti. Tutto era raro e bello: la violenza degli abissi, le ombre escarlatte, l’aroma di maggiorana del plenilunio, l’ansimare di due corpi nascosti nella selva. Tutto era raro e bello. Con il suo potere animico sulla selce, sui segreti delle pietre calcaree, l’uomo fece gli attrezzi, le caverne, le adiposità e i ritmi delle veneri; ne face un’abitudine, come quella di avere due mani. In seguito innalzò sale ipostili, interpretò i presagi, stabilì calendari. L’uomo era così, indomito, epico, naïf. E un giorno si sottomise a un’esperienza brutale: spiegare l’essere. Invocò il vento, il chiarore improvviso,malva-rosa di un angelo e tracciò il primo scarabocchio.

Translated by Irene Baccarini, Valentina Ripa and Lluís Servera