Niu i Sepulcre

"Hi ha una au que ella sola es refà i regenera: Fènix, els assiris en diuen"
Ovidi, Les metamorfosis, llibre XV, 392-394

Per a Cristina Peri Rossi


Niu i sepulcre,
mor i reneix, l’au Fènix,
en un bressol de branques,
enmig d’aromes denses,
brases del plor dels arbres.

Abans de consumir-se i recrear-se,
d’abandonar-se en un darrer crepuscle,
els ulls antics veuran el pas dels segles,
tantes nits escrivint-li a les plomes
el nom rogenc de l'alba.

S’enlaira enllà dels límits,
davalla per nodrir-se de resines,
ens mira resignada a persistir-se;
cansada, commoguda,
dibuixa el vol sagrat,
el cant que es dreça al cel
com si es tractés d’un himne
mentre el silenci comença a devorar-nos.

De: Els immortals
Edicions 3 i 4, , 2006
Producción de Audio: Institut Ramon Llull

Nido y sepulcro

“Hay un ave que se renueva y regenera sola: Fénix, la llaman los asirios.”
OVIDIO, Metamorfosis, XV, 392-394.

            Para Cristina Peri Rossi

Nido y sepulcro,
muere y renace, el ave Fénix,
en una cuna de ramas,
entre aromas densos,
brasas del llanto de los árboles.

Antes de consumirse y recrearse,
de abandonarse en un último crepúsculo,
los ojos antiguos verán el paso de los siglos,
tantas noches escribiendo en sus plumas
el nombre rojizo del alba.

Se alza hacia los límites,
desciende para nutrirse de resinas,
nos observa resignada a persistirse;
cansada, conmovida,
dibuja el vuelo sagrado,
el canto que se dirige al cielo
como si se tratase de un himno
mientras el silencio comienza a devorarnos.

Traducción al español de Teresa Claramunt and Pedro J. Miguel
Los inmortales, El Gaviero Ediciones, 2006.