Anna Aguilar-Amat
español
Orografia aèria
En l'aire hi ha muntanyes i altiplans
amb les seves baldanes, sots, avencs,
vessants.
Els núvols les remunten i cenyeixen. No
pugen dalt dels pics i, per això, mai no
veiem els cims dels gasos, ens pensem
que no tenen escaires.
Quelcom semblant és el que passa
amb l'ànima. Molt poca gent
veu bé la seva geografia;
desconeixen les bretxes i les grutes.
S'arrisquen a volar per l'ànima
d'algú com si fos una planura
esfèrica. De res serveix advertir que
la cosa es complexa a qui l'ha volgut
simple.
Tot i que és simple, verament:
el cel té esquena i només vol
que algú vulgui gratar-li quan
li fan pessigolles els àngels amb
les ales.
Per poder fer-ho cal aprendre
a veure'ls, i per tal de veure'ls cal
aprendre a estimar. Per estimar no cal
aprendre a aprendre i és, de fet,
molt millor no saber res.
De: Jocs de l’Oca
Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB, 2006
Producción de Audio: Institut Ramon Llull
Orografía aérea
En el aire hay montañas y mesetas
con sus laderas, faldas, pies, grietas.
Las nubes las remontan y rodean. No
suben a los picos y, por eso, nunca
vemos las cimas de los gases, nos
pensamos que no tienen aristas.
Así ocurre en el alma. Muy poca
gente sabe ver bien su geografía;
desconoce los pasos y las grutas.
Se atreven a volar por el alma
de alguien como si fuera una llanura
esférica. De nada sirve advertir que
la cosa es compleja a quién la desea
simple.
Aunque, en verdad, es simple:
el cielo tiene espalda y sólo pide
que alguien quiera rascársela cuando
le hacen cosquillas las alas de los ángeles.
Para poder hacerlo hay que aprender
a verlos, y para poder verlos hay que
aprender a amar. Para amar no es preciso
aprender a aprender, y es incluso mejor
no saber nada.