Post Escriptum

Hem profanat el temps i ens ha colpit
de sobte aquest desfici de saber-ho.
Amb lentitud i amb el desassossec
dels gossos dels llaüts, les nits de boira,
transcorren els instants on ara som.
Hem profanat el temps i l’escarment
serà una singladura irreversible
a l’estupor d’esdevenir-ne ostatges.
T’evoc, des de l’absurd, com qui demana
Imperiosament el benefici
D’un ull de sol, el frec d’una gardènia.

© Antoni Vidal Ferrando
De: Cartes a Lady Hamilton
Columna, 1990
Producción de Audio: Institut Ramon Llull

Post Scriptum

Wij hebben de tijd ontwijd en plotseling
overviel ons de wrevel dit te weten.
Gaandeweg en met de opgewondenheid
van de honden op de visserspink, mist
van de nacht, verloopt het uur waarin wij zijn.
Wij hebben de tijd ontwijd en de roskam
die met een onomkeerbaar etrnaal dreigt
vervaart ons erdoor gegijzeld te worden.
Vanuit de holle woorden roep ik je op
als iemand die dwingerig smeekt om de gunst
van wat zonnelicht of gardeniatast.

Vertaling: Bob de Nijs