Francesc Parcerisas
Pregària
Pregària
No te l'enduguis mai
la mare dels objectes,
la filla de l'aigua i de la son.
L'arc de la cendra no dorm entre nosaltres.
Aquesta bilis que arriba del carrer,
groga i violenta, és només un camió
que s’enduu el nostre neguit
amb soroll d’ampolles buides.
Agafa la por per la cintura,
aixeca-la per damunt les ones,
mentre els nens xisclen vora la sorra freda
i cerquen amagatalls de tresors impossibles
entre les roques que el vent esquitxa de sang fina.
Vindrà una pluja de cotó,
i un cel de matí ben clar d'estiu,
i el sol ho omplirà tot
--com ara que veia, al cirerer que mirava,
les pupil·les rodones de l’home que hi penjava.
No, torna’m, com quan no eres part de mi,
al son sense basarda i que la fruita sigui rodona,
ardent, vermella, i ens ompli la boca
sense talls ni cendres.