Anna Aguilar-Amat
Desbordament
Desbordament
El líquid és de fang, dens com la sang, i dur
cadires, teules, arbres i una motocicleta.
Baixa a la rauxa com un brau embolat
pel carrer principal d’una vila on havies viscut
temps normals: una esposa, i uns fills, l'estofat
de patates i el tedi de les tardes.
¿Qui ha fet aquest beuratge fosc que ara s'aboca
com menjar que ha sobrat, al wàter?
¿Qui és el cuiner maldestre que ha trinxat, sofregit, macerat
per llençar el contingut de la cassola pels aiguavessants?
A la frase “El pont per on passem” el temps verbal
és incorrecte per partida doble: ni el pont ni tu no hi sou.
“Tu ets el més important” és una mostra més
de la impotència de l’idioma: ha d'acabar amb un punt.
El dia del teu aniversari duies caramels tous
pels companys de l’escola. Sembla que els repartires
amb massa lentitud: se’t llençaren a sobre i et
trencaren la bata.
Sempre el mateix error: demanar que plogués.
¿Vols sopa? – Teniu! Allà, lluny del meu cor
els caramels de melsa. Ajupiu-vos, soldeu les vostres dents
amb l'instant i la fressa!
Deixeu-me que rastregi els records d'entre les hores i
la runa.
