Menna Elfyn

Al tombant de la nit
              arribàrem acqui, 
vinguts des d’on fineix la terra, 
             fins en aquesta llòbrega cel-la
amb finestra rodon
             com un ell entelat.
Darrere els murs,
             murmuris:
alegria i avalot
             en anoxiant desavinença.
 
A desgrat d’estar cruixida
l’esput agre del carceller
que empudega l’ambient
m’impedeix d’adormir-me.
 
-Ets aqui
en raó del teu llinatge.
Et prenem en hostatge,
ton pare campa ben lliure.
 
Mirada guerxa, mans calloses,
m’interroga fins a moldre’m.
Jo, amb la ignorància com a única defensa
contra un devessall de mentides perverses.
 
Tot encès, per sota el nas remuga:
-la nit mai és prou fosca per als covards.

We came at owl-light
from the back of beyond 
to the world’s end,
my round window
a clouded eye.
Through the walls
one murmur,
merriment and mayhem.
 
Though I’m dead tired
sleep won’t come,
my jailor’s sour spittle
still on the air.
 
‘You’re here
for your breed.   
We take you hostage,
your father free.’
 
Squint-eyed, calloused hands,
he grills me to ash.
Ignorance my defence
against a swarm of lies.
Puce-faced he utters
under his breath,
‘Cowards are fair weather friends.’