Clementina Arderiu

Al bosc de la meva son

Poemas

• 1 Neu Quatre | Traducciones: esnl
• 2 Neu Al bosc de la meva son | Traducciones: es
• 3 Neu Alegria | Traducciones: es
• 4 Neu Presència de la mort | Traducciones: en
• 5 Neu De la por | Traducciones: es
• 6 Neu La gran jugada | Traducciones: es
• 7 Neu Via Àpia | Traducciones: es
• 8 Neu Ventada | Traducciones: es
• 9 Neu El poema feliç | Traducciones: es

Idioma: catalán

Traducciones: español (Hacia el bosque de mi sueño)

Al bosc de la meva son

Al bosc de la meva son
Anàvem. De mi no resta,
En ser-hi, sinó el record.
Caçades al llaç, vergonya!
Mes falles totes hi són.
Jo em veia com la regina
Inútil sense la cort.
M’ajeia contra la terra,
Batuda i sense perdó;
Els ulls miraven, miraven
Tanta fullaraca d’or;
Els ulls miraven i veien
Ran de terra viure un món.
El pigot, per si calia,
M’esvera amb el seu renou
I amb el seu vol se m’enduia
Al bosc de la meva son.

Traducciones:

Idioma: español

Hacia el bosque de mi sueño

Hacia el bosque de mi sueño
Íbamos. Pero al llegar
sólo quedó mi recuerdo.
Allí —¡vergüenza!— con liga
han cazado mis flaquezas.
Como una reina sin Corte,
inútil allí me veo.
En el sueño me tendí,
ya sin perdón, derrotada;
siempre miraban mis ojos
tanta dorada hojarasca;
viendo junto al suelo un mundo,
siempre mis ojos miraban.
Si hace falta, el picoverde
me asusta con su voz clara
y hacia el bosque de mi sueño
en sus alas me llevaba.

Clementina Arderiu

Foto © Carles Riba

* 06.07.1889, Barcelona, España
† 17.02.1976, Barcelona, España

in Catalan:

Clementina Arderiu, filla d'una família d'argenters, n'aprengué l'ofici i estudià idiomes, música i piano. Gran afeccionada a la lectura, publicà el seu primer poema el 1911, i poc després ja fou inclosa en l'Antologia de poetes catalans d'avui de L'Avenç (1913) i en l'Antologia de poetes catalans moderns d'Alexandre Plana (1914). El 1916 edità Cançons i elegies, que recollia textos escrits des de 1913, i es casà amb Carles Riba, que l'orientà en la seva vocació literària i la introduí definitivament en els cercles intel·lectuals. Junts viatjaren per Itàlia, Alemanya, França i Grècia, prengueren una clara posició de compromís amb la República durant la guerra, cosa que els conduí a l'exili el 1939, i al seu retorn a Catalunya van exercir un paper central a la resistència cultural.

Foto © Carles Riba

Malgrat la importància de Riba en la vida de l'autora, des del punt de vista literari fou un altre escriptor qui hi exercí una influència decisiva: Josep Carner, que entre altres coses, com sosté Enric Bou "li forní un determinat model de composició, la cançó".
En els anys vint i trenta publicà L'alta llibertat (1916-1920) (1920) i Poemes (1936) -que aplegava els dos primers llibres i un de nou, Cant i paraules-, col·laborà en nombroses publicacions periòdiques, versionà textos de Rabindranath Tagore i participà activament en la vida sociocultural. Des de molt aviat, com demostra la seva inclusió en Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera (1919), l'autora fou considerada un dels principals talents poètics del moment, i també la millor poetessa del període i un model per a les escriptores més joves, ja que havia obert, segons Octavi Saltor, "el camí a totes les efusions més íntimes, subjectives i diverses de la sensibilitat femenina".

El 1938 guanyà el Premi Joaquim Folguera amb Sempre i ara, publicat el 1946 i ampliat en l'edició de 1952 de Poesies completes. Posteriorment aparegueren És a dir (1959, Premi Óssa Menor 1958 i «Lletra d'Or» 1960), L'esperança encara (1969) i Obra poètica (1973), que recollia el conjunt d'una producció estretament lligada a l'experiència vital -en la qual el fet de ser dona fou crucial- i presidida per una poètica de ressons maragallians. L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa, la tristesa, la por i la mort són els temes que, amb més o menys pes i amb tractaments diferents segons el moment i les circumstàncies, dominen una poesia molt treballada, depurada i mesurada en l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva; una poesia que, inicialment fora del moviment noucentista, el supera amb la incorporació d'elements de la tradició catalana culta i popular, del simbolisme i de l'avantguarda.

Gedicht schon auf Favoritenliste

Poema Aleatorio

PUSH!