Joaquim Feio 
Translator

on Lyrikline: 7 poems translated

from: catalan to: portuguese

Original

Translation

TEORIA DE LES IDEES

catalan | Teresa Pascual

Allò que hi ha de soledat als hòmens,
l’única i la mateixa soledat
que hem sabut repetir com una Forma
definitiva, plena, previsible,
l’única, la mateixa i immutable
que ha entès com habitar-nos entre l’ordre
més piadós, més inquiet, més inequívoc,
tan absurd com la mateixa i única
Forma de persistir entre les coses.
Allò que s’ha obstinat a fer que el vespre
tinga el color del desconsol més íntim,
l’única, l mateixa que acompanya,
amb la mort de la llum, la llum del dia.

© Teresa Pascual
from: El temps en ordre
Audio production: institut ramon llull

TEORIA DAS IDEIAS

portuguese

O que há de solidão nos homens,
a única e a própria solidão,
que soubemos repetir como uma Forma
definitiva, plena, previsível,
a única, a própria e imutável
que entendeu como habitar-nos entre a ordem
mais piedosa, mais inquieta, mais inequívoca,
tão absurda como a própria e única
Forma de persistir entre as coisas.
O que se obstinou em fazer que a noite
tenha a cor do desconsolo mais íntimo,
a única, a própria que acompanha,
com a morte da luz, a luz do dia.

Traduzido por Joaquim Feio

L’abisme

catalan | Carles Duarte

L’albada és de cristall
i una Lluna de marbre
s’allunya pel ponent.
Dins els teus ulls
viu un silenci dens,
un fred precís
que ens pren la mà
i ens duu molt lentament
fins al llindar,
sense passat,
sense futur,
on tot és fet d’abisme.
T’abraço fort,
m’abraces,
vençuts per aquesta set,
per aquest dolor
que es torna inextingible.
Aprenc a abandonar-me.
La mar i jo
ja som només
la llàgrima.

from: El centre del temps
Edicions 62, 2003
Audio production: Institut Ramon Llull

O Abismo

portuguese

A alvorada é de cristal
e uma Lua de mármore
afasta-se a poente.

Nos teus olhos
vive um silencio denso,
um frio preciso
que nos leva pela mão
muito lentamente
até ao limiar,
sem passado,
sem futuro,
onde tudo está feito de abismo.

Abraço-te forte,
abraças-me,
vencidos por esta sede,
por esta dor
que se torna inextinguível.

Aprendo a abandonar-me.

O mar e eu
somos
somente
a lágrima.

Traduzido por Joaquim Feio

La mort

catalan | Carles Duarte

Hi ha vespres que la mort em mira d’amagat
en l’horitzó que s’incendia;
hi ha matins que la sento esperant-me enmig d’una tempesta.

La mort se’m fa present sovint
i cada cop s’assembla més a mi;
en sento el tacte blanc al cor exhaust
o als ulls d'algú que odia.

Hi ha nits que dorm amb mi
i que se’m queda arrapada
a les parpelles.

La mort és un nom lent
que el meu cos aprèn a pronunciar.

from: El centre del temps
Edicions 62, 2003
Audio production: Institut Ramon Llull

A morte

portuguese

Há noites em que a morte me observa de soslaio
no horizonte incendiado;
há manhãs em que a noto à minha espera na tempestade.

A morte aperece-me muitas vezes
e cada vez mais parece-se a mim;
sinto o seu tacto branco no coração exausto
ou nos olhos de alguem que me odeia.

Há noites em que dorme a meu lado
e cola-se-me
aos párpados.

A morte é um nome lento
que o meu corpo aprende a pronunciar.

Traduzido por Joaquim Feio

FRAG MICH WARUM

catalan | Teresa Pascual

Pregunta’m el perquè d’aquell acord
que ens va tancar a tu dins, a mi dins
de les parets d’aquesta casa nostra,
pregunta-m’ho ara que retrobem,
mare, les claus de tantes inquietuds.
Res no han resolt els anys que ens han portat
a tu, a esperar darrere la persiana,
a mi, a arribar sempre tard a les coses,
i aquella fam que has heretat d’un temps
de por, de guerra i cues impossibles,
se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam
i ni tan sols és por, mare, què és?

© Teresa Pascual
from: El temps en ordre
Audio production: institut ramon llull

FRAG MICH WARUM

portuguese

Pergunta-me o porquê daquele pacto
que nos fechou a ti, a mim,
entre as paredes desta nossa casa,
pergunta-me agora que reencontrámos,
mãe, a chave de tantas inquietudes.
Não resolveram nada os anos que nos levaram
a ti, a esperar atrás das persianas,
a mim, a chegar sempre tarde a tudo,
e aquela fome que herdaste de um tempo
de medo, de guerra e filas imensas,
instalou-se-te nos olhos e já não é fome
e nem sequer é medo, mãe, o que é?

Traduzido por Joaquim Feio

El viatge

catalan | Carles Duarte

Et solca, el temps, els ulls
i aprens a reescriure l’horitzó.

Ferit i tanmateix àvid de ser,
com un ponent de sang i de turquesa,
com un presagi que amenaça de complir-se,
t’estimbes contra l’aire,
ressegueixes el rostre de la nit.

Navegues les onades de la llum,
respira, el mar inquiet,
com si arrenqués a viure;
la seva pell t’acull com un retorn.

Travesses amb la nau antics paisatges
que es tornen també teus,
i t’esculpeixen.

Et mou, el cor, al viatge i l’aventura,
creix dins teu el gest d’altres mirades.

Duus un bagatge de vida imaginada,
de somnis fatigats,
que restaures sigil•losament.

Encarnes el desig.
No desisteixes.

from: Arwad
Papers de Terramar, 2009
Audio production: Institut Ramon Llull

A viagem

portuguese

Sulca-te, o tempo, os olhos
e aprendes a rescrever o horizonte.

Ferido e porém ávido de ser,
como um poente de sangue e de turquesa,
como um presságio que ameaça cumprir-se,
precipitas-te contra o ar,
percorres o rosto de noite.

Navegas as ondas da luz,
respira, o mar inquieto,
com se desatasse a viver;
a sua pele acolhe-te como um retorno.

Atravessas com a nave antigas paisagens
que se tornam tuas também,
e esculpem-te.

Move-te, o coração, à viagem e à aventura,
cresce em ti o gesto de outros olhares.

Levas a bagagem de uma vida imaginária,
de sonhos fatigados,
que restauras sigilosamente.

Encarnas o desejo.
Não desistes.

Traduzido por Joaquim Feio

EL TEU COS NO ÉS SAL I ÉS LA SAL

catalan | Teresa Pascual

El teu cos no és sal i és la sal
com no és pa tampoc i és el pa
que ara s’ha partit en dos i menge
sacrílega, santament, sacrifici,
eucaristia de la nit oberta.
No és casa el teu cos i és la casa
que podria habitar-se sense llums,
els ciris grocs encesos, olors grogues,
temps ferit sense culpa, sense origen,
altar sense condemna, eucaristia.

© Teresa Pascual
from: Currículum vitae
Audio production: institut ramon llull

O TEU CORPO NAO É SAL E É O SAL

portuguese

O teu corpo não é sal e é o sal
como também não é pão e é o pão
que agora se divide em dois e eu como
sacrílega, santamente, sacrificio,
eucaristia da noite aberta.
Não é o teu corpo e é a casa
que se poderia habitar sem luz,
as velas amarelas acesas, cheiros amarelos,
tempo ferido sem culpa, sem origem,
altar sem condena, eucarsitia.

Traduzido por Joaquim Feio

A LA MESURA DE LES TEUES COSES

catalan | Teresa Pascual

A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara-vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l’aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones en l’arena—
tota la sal fixada a la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vent de sal,
a la sal de la pell de les paraules...
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els dolors dels dies sense llum,
cada pam de l’espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.

© Teresa Pascual
from: Rebel·lió de la sal
Audio production: institut ramon llull

À MEDIDA DAS TUAS COISAS

portuguese

À medida das tuas coisas
dispus a casa, as paredes,
o cor-de-laranja da cozinha,
o pilar à vista na sala.
Abri as janelas e o mar
desenhou as linhas da água
sem saber o sal que comovia
e abatia as ondas na areia—
todo o sal fixado na medida,
na tua medida das coisas,
no silencio de sal, no vento de sal,
no sal da pele das palavras...
Dispus a casa, as paredes,
cada verde dos ciprestes e todos os pinheiros,
todas as dores dos dias sem luz,
cada palmo do espaço que tu não ocupas
onde a tua medida se desvanece.

Traduzido por Joaquim Feio