Jaime Ferran
Translator
on Lyrikline: 2 poems translated
from: catalan to: spanish
Original
Translation
Retorn a Catalunya
catalan | Josep Carner
Ja veig damunt la terra de foc el nostre pi.
Oh gent, que per les feixes daurades feu camí!
em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades
dir tes llaors, oh terra de salut!
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut
Audio production: Biblioteca de Catalunya
Retorno a Cataluña
spanish
Veo sobre la sierra de fuego nuestro pino
¡Oh, gente que por hazas doradas va en camino!
súbita, como un vino
la vieja fuerza humilde nos hermana.
(Vivo es cual la ginesta, cual el azul marino
tu aspaviento, muchacha catalana.)
Sonreís en el poniente, oh caseríos blancos,
entre pajares que dan buena compañía,
sobre un corto contorno reina cada masía
de bosque y trigo y viña y un margen con tres álamos.
¡Quisiera yo al perderme por valles y hondona-
decir tus alabanzas, oh tierra salutífera!
entre casas oscuras y vidas olvidadas
cual el grillo que canta en la senda perdida.
Siurana
catalan | Josep Carner
Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
Que un replà merleteja de l'altura,
coronada d'espais, de llum cenyida,
or i foscam tornada en sa vellura.
Per cases closes alguna esma fura,
últim esment d'una cansada vida;
sols una gespa humil, no mai florida,
viu, i de Crist en el portal s'atura.
Sense enyorances del desig perdut,
Siurana, en sa caiença tan llunyana,
esteses només veu de solitud.
I calla, i jura, i barboteja a estones.
I només pot finar l'aspra Siurana
feta rocall per armament de fones.
from: Llibres de sonets
Audio production: Biblioteca de Catalunya
Ciurana
spanish
Allá arriba, Ciurana, áspera, ardida,
que un rellano encastilla de la altura,
de espacios coronada y luz ceñida
en su vejez dorada y más oscura.
En las casas cerradas alma dura,
última luz de una cansada vida;
sólo una hierba humilde, no florida,
vive, y de Cristo en el Portal perdura.
Sin añorar el desear perdido,
Ciurana, en su declive tan lejana,
de soledad ve sólo el recorrido.
Calla y jura y balbuce a la redonda
y acabar puede, la áspera Ciurana
hecha pedrisco para armar la honda.