Estíbaliz Espinosa 
Translator

on Lyrikline: 6 poems translated

from: catalan to: galician

Original

Translation

Balenes franques

catalan | Mireia Calafell

Quina delícia el joc de les balenes
quan no hi havia espècies ni hemisferis.
Quanta complicitat sota la mar
abans de l’espetec, de l’estampida,
d’aquell fugir sense saber per què
cap a altres oceans i separar-se,
d’aquell partir-se el gel inexplicable.
I ja mai més els dies sense temps
on tot el que calia era saltar,
i ja mai més foren regals les ones
sinó un recordatori de distàncies,
el dolor constant de qui ha perdut l’altre.

S’estimaven, jo sé que s’estimaven.
És fàcil reconèixer en els teus ulls
el moviment tectònic de l’adéu,
l’angoixa a la mirada de les bèsties,
com d’alts eren els salts que tu i jo fèiem.

© Mireia Calafell
from: Tantes mudes
Audio production: Catalunya Ràdio

Baleas francas

galician

Que delicia o xogo das baleas
cando non había especies nin hemisferios.
Canta complicidade baixo o mar
antes do estouro, do estampido,
daquel fuxir sen saberen por que
cara a outros océanos e separarse,
daquel fender o xeo inexplicable.
E xa nunca máis os días sen tempo
onde todo o que cumpría era choutar,
e xa nunca máis foron agasallos as ondas
senón unha lembranza de distancias,
a dor constante de quen perdeu ao outro.

Queríanse, eu sei que se querían.
É doado recoñecer nos teus ollos
o movemento tectónico do adeus,
a anguria na mirada das bestas,
cómo de altos eran os saltos
que ti e mais eu dabamos.

Traducido por Estíbaliz Espinosa.

Muda

catalan | Mireia Calafell

Lentament –tampoc no hi ha alternativa–, es treu la roba.
Quanta dificultat en els botons de la camisa per uns dits
tremolosos com els seus. I els pantalons, els pantalons
són una prova d’equilibris, de paciència i dignitat,
com dir no puc en aquest ordre. Com dir, com l’ordre.
Quan és nua del tot torna a vestir-se, reprèn el ritual.
I així fins que s’acaba el dia i a ella, els dies, se li acaben.

No acceptarà mai que sols les serps, en fer la muda,
poden desprendre’s d’escates i, alhora, de ferides.

© Mireia Calafell
from: Tantes mudes
Audio production: Catalunya Ràdio

Muda

galician

Lentamente –tampouco hai alternativa-, sácase a roupa.
Canta dificultade nos botóns da camisa para uns dedos
trementes coma os seus. E os pantalóns, os pantalóns
son unha proba de equilibrio, de paciencia e dignidade,
como dicir non podo nesta orde. Como dicir, como a orde.
Cando queda núa de todo volve vestirse, retoma o ritual.
Así ata que acaba o día e a ela, os días acábanselle.

Xamais aceptará que só as serpes, ao facer a muda,
poden desprenderse de escamas e, á vez, de feridas.

Traducido por Estíbaliz Espinosa.

Naufragi

catalan | Mireia Calafell

Pel canal obert que deixen les esquenes
baixa com l’aigua el temps de les promeses.
Dormiu i no veieu desfilar els verbs
–còdols que desemboquen a altres mars–:
veureu, fareu, tindreu, viureu, sereu.
No us ho pensàveu, no ho esperàveu,
però el cabal del desencís ha anat pujant
i al llit, sou el que éreu: una parella
que ja no es mulla i va al revés, en desacord,
desfent l’amor, apassionadament.

© Mireia Calafell
from: Tantes mudes
Audio production: Catalunya Ràdio

Naufraxio

galician

Pola canle aberta que deixan as costas
baixa coma a auga o tempo das promesas.
Durmides e non vedes desfilar os verbos
–croios a desembocar noutros mares–:
veredes, faredes, teredes, viviredes, seredes.
Non volo pensabades, non o agardabades,
pero o caudal do desencanto foi subindo
en na cama, sodes o que erades: unha parella
que xa non se molla e vai do revés, en desacordo,
desfacendo o amor, apaixonadamente.

Traducido por Estíbaliz Espinosa.

Literatura

catalan | Mireia Calafell

No t’ha besat i ha marxat amb pressa,
i ha arribat a casa, i ha encès l’ordinador,
i ha escrit no t’he besat, no t’he besat la boca
i ara què en faig jo d’aquest voler-te als llavis.

En fa literatura. Només literatura.

© Mireia Calafell
from: Tantes mudes
Audio production: Catalunya Ràdio

Literatura

galician

Non te beixou e marchou ás présas,
e chegou a casa e prendeu o ordenador,
e escribiu non te biquei, non te biquei na boca
e agora que fago eu deste quererche os labios.

Fai literatura. Só literatura.

Traducido por Estíbaliz Espinosa.

Subjuntiu

catalan | Mireia Calafell

Que la llum de juliol t’enceti les parpelles
i et voli la mirada enllà de tots els arbres,
que l’olor de la terra en esclatar les flors
t’encengui els narius, t‘obri de ple les venes,
que els llavis de mil boques inquietes de rosada
et facin un vestit color encès de magrana,
i tots els dits del món et toquin l’entrecuix
quan sigui a mi a qui busquis, meva la pell que et trobi.

© Mireia Calafell
from: Tantes mudes
Audio production: Catalunya Ràdio

Subxuntivo

galician

Que a luz de xullo che encete as pálpebras
e che voe a ollada alén de todas as árbores,
que o cheiro da terra ao agromar as flores
che acenda o nariz, che abra de par en par as veas,
que os beizos de mil bocas inquedas de orballo
che fagan un vestido cor ardencia de granada,
e todos os dedos do mundo che toquen entre as coxas
cando sexa a min a quen busques, miña a pel que te atope

Traducido por Estíbaliz Espinosa.

Diumenge

catalan | Mireia Calafell

És diumenge des del llit
i no saps quin temps fa a fora
(incògnites que no venien al contracte
d’un segon pis, tercer real, tot interior).

Mandrosa, vas conquerint l’espai
d’un llit de matrimoni que no escau
al complement ni ofereix resistència
i penses què seria llevar-te acompanyada,
l’alegria de fer el mort quasi flotant
en algun somni, sabent que l’escalfor
d‘un cos dormint et fa de boia.

Només d’imaginar-t’ho ja somrius
quan l’amenaça de pluja sobta el coixí
i et retreus voler tot el que vols, i dius
escoltant-te la veu, que encara té son:
l’amor romàntic alimenta les putes,
l’amor romàntic alimenta les putes.

Però ni amb la repetició t’has convençut.

© Mireia Calafell
from: Costures
Audio production: Catalunya Ràdio

Domingo

galician

É domingo dende a cama
e non sabes que tempo vai aí fóra
(incógnitas que non viñan no contrato
dun segundo piso, terceiro real, todo interior).

Preguiceira, vas conquerindo o espazo
dunha cama de matrimonio que non lle acae
ao complemento nin ofrece resistencia
e pensas como sería erguerte acompañada,
a alegría de facer o morto case a flotar
nalgún soño, sabendo que a calor
dun corpo dormente faiche de boia.

Con só imaxinalo, xa sorrís
cando a ameaza de chuvia sorprende a almofada
e repróchaste querer todo canto queres, e dis
sentíndoche a voz, aínda con sono:
o amor romántico alimenta as putas,
o amor romántico alimenta as putas.

Pero nin coa repetición te convence.

Traducido por Estíbaliz Espinosa.