Kristine Doll 
Translator

on Lyrikline: 7 poems translated

from: catalan to: english

Original

Translation

Cementiri

catalan | Dolors Miquel

Van fer aquesta ciutat per confondre’ns. S’hi entra seguint el fil de la memòria. Cada caminant el seu propi fil. Són tots diferents. Diferents totes les sortides. Els guies ens hi duien. Tu vas a dins. Mai recordaràs aquest lloc. Hi ha lletres i números. Arbres sagrats. Sacerdotesses transformades en aus salvatges. Profecies. Caminem amb gent. Jo tampoc sabré tornar-hi. Nem entre xiprers. Voluptuosos. Els xiprers ens agraden. I també els roures. Posa’m dins d’un roure, com la Roudoreda. Encara que t’enfadis. El cec Borges diu que som en un laberint. Jo dic Boira. Que té olor muda i no cega. I sap transformar les façanes. No sabré tornar-hi. T’ho dic ara que encara estem junts. Mentre travessem efígies i àngels. Perquè ho sàpigues. De fet no es pot tornar enlloc. Sempre s’hi arriba per primera vegada. Contínuament només s’arriba. Tu et quedaràs aquí. Si l’amor fos etern, no se’m quedaria la veu amagada rere els llavis com una nena molt i molt espantada del sotrac sec. Del cop al cor. Del sotrac dur. Pedra i fusta. Fusta rosegant la pedra. So moll de ciment, tan moll, tan absolutament sexual i humit. Penetrant. Aterrador com una violació. Empenyent el violdaor. Gotes de suor cauen sobre el ventre inexistent, m’immobilitzen. Les veus dels homes aturen el crim. Tu ets a dins. No sabré tornar-hi. Llenço al cel boles aspres de xiprer. Em creuen la veu milions de paraules inconnexes.

© Dolors Miquel
from: Els guants de plàstic rosa
Audio production: Catalunya Ràdio

Cemetery

english

They made this city to confuse us. You enter following the thread of memory. Each walking his own thread. They are all different. Every exit different. The guides take us there. You go inside. You will never remember this place. There are letters and numbers. Sacred trees. Priestesses transformed into wild birds. Prophecies. We walk along with other people. I won’t know how to go back there either. We walk among cypresses. Voluptuous. We like the cypresses. And also the oaks. Put me in an oak, like the Roudoreda.* Even dead you can’t stop kidding around. But I don’t laugh. Even if you get angry. Blind Borges says that we are in a maze. I say one made out of Fog. It has a mute not a blind odor. And it knows how to transform facades. I won’t know my way back there. I tell you now while we are still together. While passing by effigies and angels. So you will know. In fact, one cannot go back anywhere. One always arrives a first time. Eternally one can only ever arrive once. You will stay here. If love were eternal, my voice wouldn’t be hidden behind my lips like a girl frightened by a stone-cold shock. From a blow to the heart. By a hard shock. Stone and wood. Wood gnawing at stone. The wet sound of cement, so moist, so absolutely sexual and humid. Penetrating. Terrifying like a rape. Pushing the rapist. Sweat beads falling on the non-existent belly, immobilizing me. Men's voices stop the crime. You are inside. I will not know my way back there. I toss rough balls of cypress up into the sky. Millions of unconnected words pass through my voice.

Translated by Kristine Doll.

Dimensions

catalan | Dolors Miquel

¿Quant és zero multiplicat per infinit? ¿I amor multiplicat per zero? ¿I Mort dividida per infinit? ¿Quants som tu I jo multiplicats per tu i jo? ¿Quant és la vida més u? ¿Quants som tu menys jo? Ho intentis com ho intentis, si obres la porta, mai obres la porta. És el llenguatge qui l’obre per tu. Jo només entro. No hi ha cap porta. És com la mà. És tot. No existeix la mà. És una paraula com un senyalador de camins i fronteres. Jo només entro. L’instant finit del meu infinit entra en tu. Quan tu no hi ets. En aquesta manera teva infinita de no ser-hi. Tu no ho intentis. Aquí no hi ets. Els matemàtics encara no s’han creat. El cel va ple d’àngels. Regna l’estómac. Res de cervells. Segurament demà neva. El dia no té finestra.

© Dolors Miquel
from: Els guants de plàstic rosa
Audio production: Catalunya Ràdio

Dimensions

english

How much is zero multiplied by infinity? And love multiplied by zero? And Death divided by infinity? How much are you and I multiplied by you and me? How much is life plus one? How many of us are you minus me? Try as you might, if you open the door, you never open the door. It's the language that opens it for you. I just enter. There is no door. It's like a hand. That's it. There is no hand. It’s a word like a sign for streets and borders. I just enter. The finite instant of my infinite enters you. When you are not here. In this way of yours of not being here. In this infinite way of yours of not being here. You do not try. You're not here. Mathematicians have not yet been created. The sky is full of angels. The stomach rules. Forget about brains. Surely tomorrow it will snow. The day has no window.

Translated by Kristine Doll.

Davantals i vaques

catalan | Dolors Miquel

Mentre són dutes a l’escorxador les vaques supliquen per les seues vides, llepant les mans dels homes que les sacrificaran.
   Ma mare, diu el del davantal negre i llarg, quan em feia pastissos es posava un davantal de flors i em convertia en un petit Déu de la llar.
   La meva, diu el més jove, se’n posava un de blau amb puntes mentre em netejava l’habitació i cantava una cançó on jo sóc el seu àngel. Tu ets el meu àngel. Tu sempre seràs el meu àngel.
   Boniques vaques de mirada tendra, diu el de la boca de llop i ànima de lluna, amb un davantal com aquest però blanc, la meva es passava el dia tallant trossos de cadàvers rere un mostrador i jo la veia assegut en un tamboret alt, tan alt que entorn del meu cap volaven sis voltors i l¡àliga de les neus eternes. Però... ¿per què vau néixer aquí? A l’Índia valtres i els vostres fills seríeu sagrats!
Amoroses, elles acosten el cap als davantals que contindran minuts més tard la seva sang. Els llepen. Mares i filles els llepen. Ho saben. Ploren. No volen entrar a la nit callada.
Escolta’ns, els diuen pel llarg passadís que travessa la vida d’homes i coses i és la vida. Escolta’ns, els diuen i canten els poemes que fan plorar els núvols i tornar la pluja als prats segle rere segle. Però no la fam dels homes que ja sostenen l’esmolada arma.

© Dolors Miquel
from: Els guants de plàstic rosa.
Audio production: Catalunya Ràdio

Aprons and Cows

english

While they are being taken to the slaughterhouse, the cows beg for their lives, licking the hands of the men who will sacrifice them.
  My mother, says the one with the long black apron, when she made me cakes she would put on an apron of flowers, and I became a little God of the home.
Mine, says the youngest, put on a blue one with lace while she cleaned my room and sang a song where I am her angel. You are my angel. You will always be my angel.
  Pretty cows with a tender look, says the one with the wolf's mouth and the soul of the moon, with an apron like this one but white, mine would spend the day cutting pieces of corpses behind a counter and I would see her sitting on a tall stool, so high that around my head flew six vultures and the eagle of the eternal snows. But ... why were you born here? In India you and your children would be sacred!
  Lovingly, they bring their heads closer to the aprons that will hold their blood minutes later. They lick them. Mothers and daughters lick them. They know. They cry. They do not want to go into the quiet night.
  Listen to us, they tell them along the long corridor that crosses the life of men and things and that is life. Listen to us, they tell them and they sing the poems that make the clouds weep and that return the rain to the meadows century after century. But not the hunger of the men who already hold the sharp weapons.

Translated by Kristine Doll.

Animals extingits

catalan | Dolors Miquel

Va quedant vora el remolcador de cels, tot d’animals extingits i barcasses plenes de noms buits. El seu objectiu és guiar acuradament, transferir, acompanyar la maniobra d’entrada i sortida, la col·lisió amb l’estructura sense terra ferma, sense mar, sense aire, la missió d’atracada al port d’ales fosques. Aquí té lloc. Aquí els veig: ós mexicà, ós mexicà, dofí xinès, dofí xinès, àguila de Haast, àguila de Haast, xut de Nova Zelanda, zebra de Sud-àfrica, antílop blau, tigre de Tasmània, tigre de Tasmània, tigre persa, tigre de Bali, ocell dodó, ocell dodó, pingüí gegant, gripau daurat, llop japonès, llop japonès, foca monjo del Carib, cabusset de Guatemala, cabusset de Guatemala, emú negre de l’illa King, cérvol de Tailàndia, cérvol de Tailàndia, rinoceront vietnamita, au monarca de Guam, lleopard de Zanzíbar, colom viatger, colom viatger, gran papallona blanca de Madeira, boa de l’illa Rodona, ualabi dels deserts d’Austràlia, ocell Kakawahle, ocell Kakawahle, marmosa gràcil de panxa vermella, gasela de la reina de Sheba, lleó marí japonès, gripau daurat, gripau daurat, ase siri salvatge, bisó caucàsic, bisó caucàsic, vaca marina de Steller, lleó de l’Atles, lleó de l’Atles, lloro Guaa-obi, lloro Guaa-obi. Per un moment em sembla que cacen, corren, canten, neden, habiten, reposen, maten, gesten, s’enfonsen. Aquí els veig. Aquí té lloc. Traspassen el visible i l’invisible. Ni viuen ni moren. Ja no són ni una cosa ni l’altra.

© Dolors Miquel
from: Els guants de plàstic rosa
Audio production: Catalunya Ràdio

Extinct animals

english

A large number of extinct animals and barges full of empty names are left over there by the tugboat of skies.  Its mission is to guide with the utmost care, to transfer, to accompany the maneuvering of entry and exit, the collision with the landless structure, the structure without sea, without air, the mission of berthing in the port of dark wings. Here is where it takes place. Here is where I see them: Mexican bear, Mexican bear, Chinese dolphin, Chinese dolphin, Haast’s eagle, Haast’s eagle, New Zealand owl, South African zebra, Blue antelope, Tasmanian tiger, Tasmanian tiger, Persian tiger, Balinese tiger, dodo bird, dodo bird, giant penguin, golden toad, Japanese wolf, Japanese wolf, Caribbean monk seal, Guatemalan loon, Guatemalan loon, King Island black emu, Thai deer, Thai deer, Vietnamese rhinoceros, Monarch of Guam bird, Monarch of Guam bird, leopard of Zanzibar, passenger pigeon, passenger pigeon, large white butterfly of Madeira, Round Island burrowing boa, wallaby of the deserts of Australia, Kakawahle bird, Kakawahle bird, graceful red-belly marmot, Queen of Sheba gazelle, Japanese sea lion, golden toad, golden toad, Wild Syrian ass, Caucasian bison, Caucasian bison, Steller sea cow, Atlas lion, Atlas lion, Guaa-obi parrot, Guaa-obi parrot. For a moment it seems to me that they still hunt, run, sing, swim, inhabit, rest, kill, gestate, sink. I see them here. Here is where it takes place. They pierce the visible and the invisible. They neither live nor die. They are neither one nor the other.

Translated by Kristine Doll.

Visió del corb

catalan | Dolors Miquel

Ells ja no, els ofegats al riu, els saltadors de finestres, els qui escolliren els ponts, o les bigues de fusta, ells van fer un descobriment, van coincidir, van desitjar, s’hi van negar.

Passar la vida menjant morts per arribar a ser un mort.

Ser ventre.

Els nens que no acaben de néixer, arrencats del budell, separats de la boca intestina que els alimentava, en són.

Amb el bec ple de fang surt volant el corb amb un cuc petit a la boca. Sobre un prat verd i immens, muntanyenc, i un cel blau d’un blau d’immensitat. El cuc tremola. El corb s’eleva. El cuc s’eleva. El corb tremola. El cuc diu mare. El corb diu terra. El cuc diu cel. Jo dic aliment i vida. Jo dic bellesa.
Ell ja no. Ells ja no. Van coincidir. S’il·luminen de blau.

© Dolors Miquel
from: Els guants de plàstic rosa
Audio production: Catalunya Ràdio

Raven's Vision

english

They no longer are. The ones drowned in the river, the jumpers out of windows, those who chose the bridges, or the wooden rafters, they made a discovery, they made an agreement, they made a wish, they drowned themselves there.

Spend your life eating the dead to become the dead.

To be a stomach.

The children who don’t finish being born, torn from the intestines, separated from the intestinal mouth that fed them, they are.

With a beak full of mud, the raven flies with a small worm in its mouth. Over a green and immense meadow, alongside a mountain, and a blue sky of immense blue. The worm trembles. The raven rises. The worm rises. The raven trembles. The worm says mother. The raven says earth. The worm says heaven. I say eyes. I say food and life. I say beauty.
He doesn’t anymore. They don’t anymore. They made an agreement. They are illuminated in blue.

Translated by Kristine Doll.

Plany de la mare

catalan | Dolors Miquel

Vai parir un imbècil, un ingenu.
Jo el vai fer a les meues entranyes.
El vai parir en un món d’escurçons,
en un món de rates empestades i pudents.
Si pogués me’l tornaria a ficar dins,
l’empenyaria com un tampó cap a les entranyes,
com un farcit de carn cap a dins del pollastre.
Vai parir-lo, sí, però:
He de veure patir així aquest innocent?
He de veure com és maltractat pels porcs?
He de sentir com li diuen boig, els necis?
He de topar amb la rialleta nauseabunda
dels anormals que el jutgen?
Aquest idiota que va amb el cor a la mà
en un món ple de feres
és el meu fill. Sí, el meu fill.
Ah, la dona estèril, la que mai ha parit,
la que mai ha vist sortir un monstruós àngel
de les seves carns i venes!
La que mai sentirà el dolor de veure l’altre
regnant i aixafant el fill de la humanitat!!!
Demano que Ella em comprengui. Ell és un imbècil,
un ingenu, una bona persona, gairebé un orat.
Jo sóc la seva mare, si algú en té la culpa…
Carn meva… quina revolta no m’has fet…

© Dolors Miquel
from: Missa pagesa
Audio production: Catalunya Ràdio

Mother’s Lament

english

I gave birth to an imbecile, to an innocent.
I made him inside of me.
I gave birth to him in a world full of snakes,
a world of stinking and smelly rats.
If I could, I would push him back up inside of me,
I would push him up like a tampon all the way up into my insides,
like flesh stuffing inside of a chicken.
I gave birth to him, yes, but:
Do I have to watch this innocent one suffer?
Do I have to see him mistreated by pigs?
Do I have to listen to how they call him crazy, those simpletons?
Do I have to run into the nauseating smiles of the insane who judge him?
This idiot who goes around with his heart in his hand
in a world full of savage beasts
is my son. Yes, my son.
Oh, sterile woman, she who has never given birth,
she who has never seen a monstrous angel emerge
from her flesh and veins!
She who will never feel the pain of seeing another
ruling over and stepping on humanity’s child!!!
I ask Her to understand me. He is an imbecile,
an innocent, a good person, perhaps a madman.
I am his mother, if anyone is to blame for this…
My flesh… what a revolution you have caused me…

Translated by Kristine Doll.

Els tres estats de la matèria

catalan | Dolors Miquel

              Que jo, més assenyada en la meva fortuna,
              tinc entre totes dues mans ambdós ulls
              i només allò que toco veig.
              Sor Juana Inés de la Cruz

   1. Poema Animal

Vine.
Estic bloquejada.
No puc escriure res.
No puc pensar en res.
Tinc un curtcircuit:
els cables em ballen al cap,
les molècules se'm fonen.
Hi ha una tempesta d'àtoms,
hi ha una explosió neuronal.
El meu cos reclama carn,
la teva carn, la teva.
L'aliment animal,
la sensació robada,
la sensació animal.
Estic bloquejada.
Tinc un curtcircuit.
Sóc un robot del meu sexe.
Tu pots moure els terminals.
El meu desig engabiat
m'esgarrapa com una fera.
Vol llançar-se contra tu.
Vol la teva carn, la teva.
Sóc l'autòmat del meu desig.
Cap terminal em funciona.
Tinc un curtcircuit.
Estic bloquejada.
Vine.

   2. Poema Vegetal

Ara sóc aquí.
Sóc un bosc d'heures obscenes.
Sóc un bosc de lianes impúdiques,
sóc l'esparracada masoquista d'esbarzers.
Travesso els espais foscos del cervell.
Muntada al cavall de la solitud,
a la gropa dels desitjos salvatges.
Sóc la densitat que s'ofega en l'excés.
Perduda en la immensitat del conte de la carn
t'espero llop cínic, escena mòbida.
Matar-te i morir en un lapsus de temps,
murmurar foscor com si fos incendi,
devorar el límit, matar allò conegut.
Densitat que s'ofega en l'excés.
Ets el camí que em duu sense mi.
Tu sóc aquí.
Fantasia vegetal. Tardor del misteri.
Despulla'm.

   3. Poema Mineral

                La lluna una pedra és, e no ha ànima.
                Sermons de Sant Vicent

No puc creure que.
Que i no ho puc creure.
On ni quan. La carn? Sóc una pedra.
¡Algun cop t'he desitjat
amb la força d'un riu vaginal?
Sóc al mar. Sóc una pedra al mar.
El mar se'n recorda del riu?
Vénen les marees. La lluna és capriciosa.
La lluna és una pedra. Al buit.
Jo sóc la lluna. Levito els cossos.
La Ingravitud. ¿És un cos
un astre que baixa cap a la mort?
La mort és plena de lluna.
La mort és ofegar-se en ombra d'aigua.
El teu cadàver... Sóc una pedra...
Ja no et desitjo, home.
M'he empassat un forat negre.

© Dolors Miquel
from: Aioç
Audio production: Catalunya Ràdio

The 3 states of matter

english

                               

                                 And I, more sensible about my destiny,
                                 keep both eyes in both hands
                                 and only see what I can touch.
                                 Sor Juana Inés de la Cruz

1. Animal Poem

Come.
I am blocked.
I cannot write anything.
I cannot think of anything.
I have a short circuit:
the cables dance in my head,
my molecules have burned out.
There is a storm of atoms,
there is a neural blast.
My body demands flesh,
your flesh, yours.
The animal food,
the stolen sensation,
the animal sensation.
I am blocked.
I have a short circuit.
I am a robot of my sex.
You can make the terminals work.
My caged desire
mauls me like a beast.
It wants to throw itself against you.
It wants your flesh, yours.
I am the robot of my desire.
None of my terminals works.
I have a short circuit.
I am blocked.
Come.

2. Vegetable poem

Now I am here.
I am a forest of obscene ivy.
I am a forest of shameless lianas,
I am the masochistic ripping of brambles.
I cross the dark spaces of the brain.
Mounted on the horse of loneliness,
on the rump of wild desires.
I am denseness drowning in excess.
Lost in the immensity of the tale of the flesh
I wait for you cynical wolf, morbid scene.
To kill you and to die in a lapse of time,
to murmur darkness as if it were fire,
to devour the limit, to kill the known.
Denseness drowning in excess.
You are the road that leads me without me.
You I am here.
Vegetable fantasy. Autumn of mystery.
Undress me.

3. Mineral poem

The moon is a stone, and it has no soul.
Sermons of Saint Vincent

I cannot believe that.
I cannot believe it.
Where and when. Flesh? I'm a stone.
Have I ever wanted you
with the strength of a vaginal river?
I am at sea. I am a stone at sea.
Does the sea remember the river?
The tides come. The moon is capricious.
The moon is a stone. Into the void.
I am the moon. I raise bodies.
Weightlessness. Is a body
a star that descends to death?
Death is full of moon.
Death is a drowning in the shade of water.
Your corpse ... I am a stone ...
I no longer want you, man.
I have swallowed a black hole.

 

Translated by Kristine Doll