Anna Pomykał–Sadlik
Translator
on Lyrikline: 4 poems translated
from: catalan to: polish
Original
Translation
De l’aigua, II
catalan | Jaume Pont
Allí
on la raó sols coneix
la música
labial de les aigües
dins la turbulència
del passar d’un temps
que no existeix
Aquí
batec transparent
de la nit de les llengües.
from: Divan
Edicions 3 i 4, , 1982
Audio production: Institut Ramon Llull
Szezlong, II
polish
Tam
gdzie umysł zna tylko
muzykę
ust wody
w zamieszaniu
płynącego czasu
który nie istnieje
Tutaj
przejrzyste pulsowanie
nocy języków
Jardí bàrbar XXX
catalan | Jaume Pont
Deixa que la llum de l’alba arribi
al lloc on tot l’espai és un incendi.
Habitaràs l’estança, el jardí bàrbar,
l’ull i la veritat humida del seu centre.
Com aquest alè animal que busca
la consumació del crit en el silenci.
from: Jardí bàrbar
Edicions El Mall, 1980
Audio production: Institut Ramon Llull
Dziki Ogród XXX
polish
Wpuść światło brzasku
gdzie przestrzeń cała jest pożarem.
Zamieszkasz w nim, dzikim ogrodzie,
oku i wilgotnej prawdzie jego wnętrza.
Jak ten zwierzęcy oddech, który szuka
spełnienia krzyku w milczeniu.
Jardí bàrbar XVI
catalan | Jaume Pont
Posseir l’instant
Ara: més fonda la ferida,
més obert el món i el domini de l’aire.
¿Escoltes la música,
l’antiga harmonia de la pols i la pedra?
Diríeu que tot esdevé la imatge cega
d’un bosc desert, successió residual
de les vides i les morts. Diríeu.
Diria que les mans es fonen en el darrer
reducte de l’ombra,
ala sense ocell i vol sens ala. Diria.
Quasi la transparència muda del paisatge; el glatir del llavi,
la veu i l’eco, quasi la vexació d’un cel
perdent-se entre el carnatge dolç i fosc
de la garriga.
Quasi la mort:
oh memòria fugissera de l’instant!
from: Jardí bàrbar
Edicions El Mall, 1980
Audio production: Institut Ramon Llull
Dziki Ogród XVI
polish
Posiąść chwilę.
I cóż: jeszcze głębsza rana,
otwarty bardziej świat i dominium powietrza.
Słyszysz muzsk
odwieczną harmonię pyłu i kamienia?
Powiecie, że wszystko się stanie ślepym obrazem
bezludnego lasu, szczątkowym dziedzictwem
życia i śmierci. Powiecie.
Powiem, że ręce roztapiają się w ostatniej
twierdzy cienia,
skrzydło bez ptaka i lot bez skrzydła. Powiem.
Prawie przeżroczystość niema pejzażu,
pragnienie warg,
głos i echo, prawie udręka nieba
znikającego w ciemnych i słodkich strzępach
zaroś li.
Prawie śmierć:
Och, ulotna pamięć chwili!
Antonio Ranieri davant el túmul mortuori de Giacomo Leopardi
catalan | Jaume Pont
Del fons de l’ànima
sols li arribà la paraula dels morts
i una malvestat de campanes amansida
en la boira del temps
Fou hoste de petits països
i amo líric de terres encara per venir
Avarament la historia
n’ha fet al capdavall el seu recapte
Crideu ara vosaltres
murs adolorits de la ciutat de Nàpols
o mudes barques ancorades
sota la marcida llum de Torre del Greco
crideu i canteu la glòria d’aquest noble
senyor a qui hauran d’enyorar tots
els poetes orfes del futur
Sapigueu que no tingué millor amiga
que la seva imatge esvaïda en la fondària
secreta de l’espill
Així en foren de grans la seva solitud
i l’art amb que embellí el seu sudari
la doble harmonia
d’aquell dolor al qual es mantindrà aferrat
per sempre més
el malguany de la memòria:
sota el cos infidel
la pagana raó de l’existència
amb la ploma però
l’enigma inabastable del seu regne.
from: Raó d’atzar
Edicions 62, 1990
Audio production: Institut Ramon Llull
Antonio Ranieri przed katafalkiem Giacoma Leopardiego
polish
Z głębokości duszy
dochodziło do niego tylko słowo zmarłych
i burza dzwonów uśmierzona
w mgle czasu.
Był gościem małych krain
i władcą ziem, które jeszcze nie nadeszly.
Skąpa historia
w końcu potrafiła go docenić.
Krzyczcie teraz
obolałe mury Neapolu,
krzyczcie nieme statki zakotwiczone
pod światłem posępnym Greckiej Wieży,
krzyczcie i wyśpiewajcie chwałę temu szlachetnemu
człowickowi za którym zatęsknią wszyscy
osieroceni poeci przyszłości.
Wiedzcie, że nie miał nigdy lepszego przyjaciela
niż własny obraz niknący w tajemnej
głębi lustra
Ogromne były samotność
i sztuka którymi ubrał swój całun,
dwoista harmonia
bólu, do której przykuto
na zawsze
zdrady pamięci:
spod jego niewiernego ciała
pogańska przyczyna istnienia
raczej dla pióra
nieobjęta zagadka jego królestwa.