SUN IN AN EMPTY ROOM, 1963

En aquest dormitori buit de mobles
i impol•lut se situa l’acció.
S’ha omplert del raig de sol que deixa entrar
la finestra i els passos dels meus peus
ressonen com si algú vingués amb mi.
Vaig amb l’esquena dreta i amb els ulls
atents a alguna cosa (tant se val,
és clar, a què). Flotant en la claror
nupcial de la tarda (ja vespreja)
he notat la presència d’una ombra,
un batec, un respir. Sóc jo mateix
que, tendint a la invisibilitat,
em retrobo i d’això en deixo constància.

La nuesa d’aquest espai, oberta
en canal per la llum que ve entonada
de fora, és la nuesa de la vida.

És estranya, la vida. Si l’haguéssiu
vista abans, amb les teies del desig
tants cops enceses i les esperances
i els somnis i les satisfaccions
i els clarobscurs de gent engrescadora...
Després i sense a penes adonar-te’n
la vida encalla enmig de les sordeses,
els alts i baixos, la monotonia.
De sobte, et desallotgen, o te’n vas,
i la nova mestressa és la buidor.

Amb tot, jo no vaig allunyar-me gaire.
Arreu on vagis, mai no s’ha trobat
la porta de sortida al laberint.

© Viena
From: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Audio production: institut ramon llull

SUN IN AN EMPTY ROOM, 1963

In questa stanza senza alcun mobile
e impolluta si situa l'azione.
È piena del raggio di sole che entra
dalla finestra e l'eco dei miei passi
risuona come se alcuno fosse con me.
Vado con la schiena dritta e con gli occhi
attenti a qualcosa (è indifferente,
ovvio, a cosa). Fluttuando nella luce
nuziale del vespro (è già l'imbrunire)
ho notato la presenza di un'ombra,
un battito, un respiro. Sono io stesso
che tendendo all'invisibilità,
mi ritrovo e di ciò ne consta la prova.

La nudezza di questo spazio,
squarciata dalla luce che tronfia viene
da fuori, è la nudezza della vita.

È strana, la vita. Se l'aveste
vista prima, con la foggia del desio
molte volte accesa e le speranze
e i sogni e le soddisfazioni
e i chiaroscuri di gente entusiasmante...
Poi, accorgendotene appena,
la vita s'incaglia tra le sordità,
gli alti e bassi, la monotonia.
D'un tratto, ti sfrattano, o te ne vai,
e il nuovo padrone è il vuoto.

Ciononostante, non m'allontanai di molto.
Ovunque si vada, non s'è mai trovata
l'uscita del labirinto.

Traduzione: Emanuela Forgetta