Quin coi d’escriptor seré si toco el dos
i, després d’haver tastat el bo i dolent,
no em veig amb cor de donar-ne testimoni?
Pel que pugui ser, no aneu amb mitges tintes
i inspireu-me, filles de Zeus i Mnemòsine,
una poesia que no concedeixi
el benefici del dubte, que reculli
pensaments profunds i que faci que el món
aquest, tan inescrutable, sembli clar.
Que, com una clau al pany, obri les portes
a l’aire vivificant i al safareig.
Que, com una ona expansiva, es dissemini
fins als escorrancs dels turons.
        Megalòmanes
muses gregues, aclariu-me què cal fer
per fixar amb paraules incontrovertibles
el sistema de bellesa dels paisatges
i dels dies amb les albes i foscants
i de les nits amb les llunes i penombres
i així mateix l’espectacle de la gent
i el desmanec de les àrees urbanes
i l’encís de les societats modernes.

En lloc de mirar la televisió
o d’estar-vos amb les mans a les butxaques,
no em deixeu tirat i encomaneu-me el nervi
per copsar les meravelles de la vida.
Ara baixaré les escales que donen
a l’exterior i no penso defraudar.