Balenes franques

Quina delícia el joc de les balenes
quan no hi havia espècies ni hemisferis.
Quanta complicitat sota la mar
abans de l’espetec, de l’estampida,
d’aquell fugir sense saber per què
cap a altres oceans i separar-se,
d’aquell partir-se el gel inexplicable.
I ja mai més els dies sense temps
on tot el que calia era saltar,
i ja mai més foren regals les ones
sinó un recordatori de distàncies,
el dolor constant de qui ha perdut l’altre.

S’estimaven, jo sé que s’estimaven.
És fàcil reconèixer en els teus ulls
el moviment tectònic de l’adéu,
l’angoixa a la mirada de les bèsties,
com d’alts eren els salts que tu i jo fèiem.

© Mireia Calafell
From: Tantes mudes
Audio production: Catalunya Ràdio

Sardako baleak

Zeinen ederra baleen jolasa,
espezierik eta hemisferiorik ez zegoen garaian.
Zenbateko konplizitatea itsas azpian,
eztanda hotsa eta harrapakako uxaldia baino lehen;
zergatik jakin gabe, beste ozeano batzuetara
ihes egin eta sakabanatze hura,
izotz kraskatze ulertezin hura baino lehen.
Eta gero sekula ez gehiago denborarik gabeko egunak,
jauzi egitea beste egin beharrik gabe;
eta sekula ez ziren berriz izan olatuak opari,
ezpada distantzien oroigarri,
bestea galdu duenaren min iraunkorra.

Elkar maite zuten, nik badakit elkar maite zutela.
Erraz sumatzen da zure begietan
agurraren mugimendu tektonikoa,
larritasuna piztien begiradan,
zeinen ziren altuak zuk eta biok egiten genituen jauziak.

Itzulpena: Gerardo Markuleta.