Jacob Rhodes

english

Exili(s)

Sé que podríem fugir d’aquí,
però no creguis que seria millor.

Hi hauria les rates, boscos densíssims
que no deixen passar mai la llum,
amb els arbres que duen el nom
de totes les persones que s’hi han anat a penjar,
i el silenci...

Aquest silenci
amplificant els records fins a l’ofec,
ressonant invisible com una amenaça.

Sé que podríem fugir d’aquí,
però ens acompanyarien els crits
de les nostres ombres desesperades.

I això, no crec que els agradés gaire,
als nostres nous veïns.

© David Caño
From: Un cos preciós per destruir
Barcelona: Proa, 2019

Exile(s)

I know we could flee, 

but do not believe it would be better elsewhere. 


There would be rats, thick woodlands 

that never let in the light, 

with trees bearing the names 

of the people who came to hang themselves, 

and the silence… 


This silence 

amplifying memory into a gasp, 

echoing invisible like an omen. 


I know we could flee, 

but their screams would follow us, 

those of our forlorn shadows. 

 

And I do not believe that would sit well 

with the new neighbours. 

Translated by Jacob Rhodes