[He aclucat els ulls..]

He aclucat els ulls amb aquell parpelleig del nen que no voldria dormir i ja somia

Sóc al centre d’una habitació tancada, asseguda a una cadira, derrotada pel cansament que produeixen les veus que surten alhora d’uns altaveus, quatre, un a cada cantó de les parets que formen un rectangle. En un dels altaveus Heidegger mussita els seus comentaris sobre l’essència de la poesia, la veu se li empasta però recita molt bé els versos de Hölderlin i una vegada més recordo, recordo, recordo. L’altre altaveu treu una mescla de sons que no em permeten aïllar les paraules, sembla una mescla de francès i argentí, alguna cosa sobre l’intercanvi impossible. El tercer altaveu deixa anar les notícies del dia, sempre les mateixes notícies, tot el dia; i el quart, fa fregidina, és l’altaveu del guardià que guarda avui, i posa en marxa els altaveus. Estic tancada, no puc sortir. Però m’escapo allà

aquest mar del mateix color que el mar amable-blau de Tarragona, una claror de calma i des de lluny el desfici per arribar a la platja i nedar i nedar fins a tocar la punta del Miracle.

© Margarita Ballester
From: Entre dues espases
Audio production: institut ramon llull

Viešnagė Amsterdame

Harry Mulischui

Plačiai miestas atveria langus,
kad tik nė vienos gaidos nepraleistų.
Daina, pravažiuodama dviračiu,
kiekvieniems namams dovanoja po natą.
Prie kanalo įsikūręs mano bičiulis.
Laiptus gerai sukrėstų jo namų
planavo gyvačių kerėtojas,
kolonijose mokytas amato:
atsargiai kopiant,
migdoliniai girdėti atodūsiai.
Retsykiais per saloną
perplaukia senas laivas, jo kapitnas
rašinių ant palangės palieka,
viduramžiškų traktatų
apie švietimą ir magiją, bet ir
šiaip paprastų istorijų iš gyvenimo.
Bičiuliui žvelgiant pro langą,
miestas dvejintis ima.
Prieblandoj iš lentynų
klasikai žengia ir imasi darbo,
Šuo jiem sūrį ir vyną nešioja.
O naktim rūpestingas angelas
tarp vandens ir durų taką nušluoja,
lyg valydamas vieną
iš keturių Rojaus upių.

Vertė Antanas Gailius