Àngels Cardona
spanish
El viatge
Et solca, el temps, els ulls
i aprens a reescriure l’horitzó.
Ferit i tanmateix àvid de ser,
com un ponent de sang i de turquesa,
com un presagi que amenaça de complir-se,
t’estimbes contra l’aire,
ressegueixes el rostre de la nit.
Navegues les onades de la llum,
respira, el mar inquiet,
com si arrenqués a viure;
la seva pell t’acull com un retorn.
Travesses amb la nau antics paisatges
que es tornen també teus,
i t’esculpeixen.
Et mou, el cor, al viatge i l’aventura,
creix dins teu el gest d’altres mirades.
Duus un bagatge de vida imaginada,
de somnis fatigats,
que restaures sigil•losament.
Encarnes el desig.
No desisteixes.
Papers de Terramar, 2009
Audio production: Institut Ramon Llull
El viaje
El tiempo te surca los ojos
y aprendes a reescribir el horizonte.
Ávido de vivir, pese a esa herida,
como un poniente de sangre y de turquesa,
como un presagio que amenaza con cumplirse,
te arrojas contra el aire
y persigues el rostro de la noche.
Navegas por las olas de la luz.
Inquieto, el mar respira,
a punto de vivir; su piel,
como un regreso, te recibe.
Cruzas en tu nave paisajes antiguos,
que ahora se vuelven tuyos
y te esculpen.
Te mueve tu ansia al viaje y la aventura
y crece en ti el gesto de otros ojos.
Traes un bagaje de vida imaginada,
de fatigados sueños,
que con sigilo has restaurado.
Encarnas el deseo.
No desistes.