Mireia Vidal-Conte
spanish
Orlando natural
Ocupes dues centúries
mil·lenni mil·lenària
a poc a poc llum a la cara
obres
estens els braços del joc dels nens
diteges el quadre com un nou mètode d’empremtar
‒tants i tants anys de vulcanisme‒
mil·lenni mil·lenària
aculls possibles adopcions
com per exemple
aquesta estranya mania
d’arrapar-me a un cert tipus d’afecte
com si el meu punt de vista
no fos qüestió de valors
i contingències comunes
‒valores certa parquedat en les bèsties‒
com llàgrimes a l’esquena
repuntes sorgeixes sutures la pressió d’ulls aliens
com si fossis tu realment
aquell altre punt de vista
From: Orlando natural
Barcelona: LaBreu, 2010
Audio production: Catalunya Ràdio
Orlando natural
Ocupas dos centurias
milenio milenaria
poco a poco luz en la cara
abres
extiendes los brazos del juego de niños
huellas el cuadro como un nuevo método de señalar
-tantos y tantos años de vulcanismo-
milenio milenaria
acoges posibles adopciones
como por ejemplo
esta extraña manía
de aferrarme a un cierto tipo de afecto
como si mi punto de vista
no fuera cuestión de valores
y contingencias comunes
-valoras cierta parquedad en las bestias-
como lágrimas en la espalda
repuntas zurces suturas la presión de ojos ajenos
como si fueras tú realmente
aquel otro punto de vista