Jessica Pujol
english
Úrsula (fragments)
AMB ELS PEUS BEN ARRELATS dins el llot d’aquesta terra que no em pertany, amb les ales ben esteses i ben deixades anar a tots els vents, amb la mirada projectada ben al lluny, allí on s’acaba la vista i on el verd dels turons es torna blau i després es confon amb el cel, amb el cor obert, com un mar obert, com un tot, us dic adéu.
(…)
NO BUSCO RES, cap nosa. Ningú que m’aplaudeixi ni la gran lluita ni el petit triomf –els altres, qui són els altres? Els meus actes demanen el silenci dels rails nus i encara calents del tren acabat de passar.
Cada buit busca en mi un nou ple. Sóc la lluna. Seria la lluna. I de vegades no hi som. No hi seríem. O ens hem amagat rere les cortines negres del cel negre de nit. En els eteris i inconstants ahirs i en els dubtes de sempre.
(…)
SOM ELS DEL MARGE. Els que tracen el contorn amplíssim de la perifèria. Els que habiten el buit que deixen els secrets. Som la sinapsi. Som l’eclipsi. Som la gota de la fulla que es fa llàgrima si no em dius el que m’agradaria sentir. Som l’amor en esclat pur. Som el somni que ens somnia. Som aquella cosa.
(…)
NO, NO SÉ COMPTAR. Però, després de la nit ve el dia i després del dia, la nit.
M’imposo ocells i vent i autoexili. Merles, orenetes i cant sense final.
No, no diré la indiferència.
From: Úrsula
Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 2017
Audio production: Catalunya Ràdio
Úrsula (fragments)
WITH MY FEET FIRMLY ROOTED in the mud of this land that does not belong to me, with my wings outstretched and free to all the winds, with my glance projected far away, there where the view ends and where the green of the hills turns blue and merges with the sky, with an open heart, as an open sea, as a whole, I say goodbye.
(…)
I AM NOT LOOKING FOR ANYTHING, no hindrance. Nobody to applaud the great striving nor the small triumph—the others, who are the others? My actions ask for the silence of naked rails still warm from the train that has just passed.
Every emptiness seeks in me a new full. I am the moon. I would be the moon. And sometimes we are not here. We would not be here. Or we have hidden behind the black curtains of the night’s black sky. In the ethereal and inconstant yesterdays and in the usual doubts.
(...)
WE ARE THE ONES FROM THE MARGIN. Those who trace the very wide contour of the periphery. The ones that dwell in the emptiness left by secrets. We are the synapse. We are the eclipse. We are the leaf’s drop that becomes a tear if you do not tell me what I would like to hear. We are love in its burst state. We are the dream that dreams about us. We are that thing.
(…)
NO, I CANNOT COUNT. But, after the night comes the day and after the day, the night.
I impose birds and wind and self-exile upon myself. Blackbirds, swallows and singing without end.
No, I will not tell the difference.