Montserrat Abelló
english
Tot és un immens buit
Tot és un immens buit
recordar voldria tants noms
que ja no retinc.
I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa,
Amb l'encens espès de flors
esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;
de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.
I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.
De cridar sense fre
d'oblidar
tanta impotència.
From: Dins l’esfera del temps
Barcelona: Proa, 1998
Audio production: Institut Ramon Llull
Everything is an immense void
Everything is an immense void
I would like to remember so many
names I no longer recall
And night becomes darker
and darker, more mysterious.
With the heavy scent of
shedded petals, of broken dolls.
Of live altarpieces;
with terrible pictures
of vanquished countries, of bodies
thrown into common graves.
And I would like to have the power
of mitigating such pain. .
Of crying without restraint,
of forgetting
so much impotence