Tot és un immens buit

Tot és un immens buit
recordar voldria tants noms
que ja no retinc.

I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa,

Amb l'encens espès de flors
esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;

de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.

I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.

De cridar sense fre
d'oblidar
tanta impotència.

© Montserrat Abelló
From: Dins l’esfera del temps
Barcelona: Proa, 1998
Audio production: Institut Ramon Llull

הכול ריק עצום

הַכֹּל רִיק עָצוּם,
הָיִיתִי רוֹצָה לִזְכֹּר שֵׁמוֹת כֹּה רַבִּים
שֶׁכְּבָר אֵינֶנִּי אוֹצֶרֶת בְּזִכְרוֹנִי

וְהַלַּיְלָה נַעֲשָׂה בְּכָל פַּעַם
יוֹתֵר אָפֵל, יוֹתֵר מִסְתּוֹרִי

עִם נִיחוֹחָם הַסָּמִיךְ שֶׁל פְּרָחִים
מְרוּטִים, בֻּבּוֹת מְבֻתָּרוֹת.
בְּעִיטוּרֵי מִזְבֵּחַ חַיִּים.

עִם תְּמוּנוֹת נוֹרָאוֹת
שֶׁל עַמִּים מוּבָסִים, שֶׁל גּוּפוֹת
מֻשְׁלָכוֹת בְּקִבְרֵי אַחִים.

לוּ נֵחַנְתִּי בַּכּוֹחַ
לְשַׁכֵּךְ אֶת הַכְּאֵב.

לִזְעֹק לְלֹא הֶרֶף,
לִשְׁכֹּחַ
חֹסֶר-אוֹנִים כֹּה רַב

Translated by Itai Ron