Mireia Vidal-Conte
Virginia, as always
Virginia, as always
A Antònia Vicens, amant and so on,
de Virginia Woolf
l’original d’Orlando
erròniament va creure
que escrivia un personatge
a ella del tot aliè
per fer en l’altre
tots els experiments possibles
—Shelley no ho hauria fet millor
amant
bellesa edat
escriptora nova
Orlando natural
i eres
jo
I
la dona que celebra
no cal que sigui Ofèlia
opacs aturadors d’ofecs remots
II
Virginia i Ofèlia
sinistres obsessions de
sinistres tons
ets dos en punt final del llibre
entre actes t’abandona
no sents força engolidora
sense recursos sense fe com ella
marxes aquest fracàs d’
Ouse a les butxaques
totes les dones no són
susceptibles de ser imitades
Orlando sí
la decadència pels altres
tu no Virginia
escapes la vocació i no
t’enfonses
I
pulsió del viatge
enfronta Virginia als camps de blat
absoluts sots
d’andanes orlandianes
II
pujar l’escala d’Orlando
encarar els graons
o parar
III
Orlando tiba
