Odile Arqué
[Tu no en parlaves]
[Tu no en parlaves]
Tu no en parlaves.
Les meves
preguntes
s’estimbaven
pel teu
silenci
s’estimben
per l’orgull dels germans
d’haver-te tingut jove
i jo quedava full en blanc
perquè era un full en blanc
tacat
de passes:
la remor
que l’esclerosi alentia
fins al bon dia nineta
assegut al meu llit.
Venjar la humanitat
era creure
encara
que.
Era creure encara.