Maria Josep Escrivà
Obstacles
Obstacles
Fou la vida un combat sense victòria.
Jaume Pérez-Montaner
Busque el silenci i el món escridassa
i enmig de la remor, anhele ser
en la nuesa del poema, on dolen
els versos que tampoc avui escriuré.
Nie en la balma assolada d’uns braços
i tanmateix, com l’ocell condemnat
a volar, cada matí els desocupe.
Somnie que era al bosc quan a l’asfalt
pudent m’he desvetllat.
És en els mots
que el meu món se m’ordena, però el dia
a dia, sempre a l’aguait, se’ls empassa,
com si fossen, els mots, un grapat de confits.
Sempre el desig l’al·licient primer,
l’única llibertat en el camí
d’enlloc, encara que queixale el temps
la carn cansada i punxen a la pell
agulles de tristor. Les coses són
com són, ho diu la dita, i desmentir-la,
el gran motiu que empeny:
viure contra pronòstic.
Així, en la cursa imparable del temps,
només jo soc obstacle decisiu
amb permís de la pedra rotunda del sepulcre.
No les paraules. Tan sols el dolor pot dir el dolor.