David Caño
Era molt difícil eliminar totes les ombres
Era molt difícil eliminar totes les ombres
Era molt difícil eliminar totes les ombres,
els clarobscurs,
els angles morts,
les zones fosques.
La nostra història
tenia la bellesa del fang,
l’olor de la infantesa,
entre Montjuïc i la Zona Franca
com de l’oblit al silenci,
del polsim a la destrucció.
La Llibertat anava descalça.
Eres la navalla i la llum.
Una mala nit.
Una mala addicció.
Eres el sexe.
Sexe fosc i descontrolat,
de carrer,
de cantonada
amb llum somorta,
morta
com la nostra filla,
que mai no va tenir
ni nom.
El carrer del Malnom.
Més enllà del dolor.
A tocar del Dubte.
M’hi aturo.
M’hi perdo
T’hi veig.
Tota tu.
Tota arrel.
Tota estrangeria.
Tota record.
Dessagnant-te
dins la blancor
d’aquesta carnisseria
islàmica.
Ja ho saps:
La nostàlgia
sempre hem de matar-la,
mirant a l’est.
