Saber interpretar què està dient
una piscina deserta quan fa fred,
una nòria aturada un dilluns qualsevol
sense núvols de sucre ni llums de neó,
o el tendal d’aquell circ que ja han desmuntat
–prou d’acrobàcies, de trucs, de màgia.

Entendre i acceptar que són això també:
dies tediosos buits d’atracció,
un paisatge insòlit que amenaça,
que es fa present cíclicament.

Saber-ho és, a la vegada,
acollir la certesa que el teu cos
no serà –no podrà ser– totes les nits
aquesta festa d’ara.