Illa

Rosa, per dibuixar-te una illa a penes,
amb mots i heliotropis, trenc els cèrcols de l’urc.
Des d’ara em torn l’epígon d’algú que escolta ploure
entre les teves cuixes. Perquè els déus són despresos
com el rostre de l’aigua o talment les textures
i el tram color albergínia des d’on el dia neix et puc escriure
aquest poema. A fora hi ha els ritmes del silenci, els rondallaires
més adustos, més bíblics, i un atzar poderós
com l’escomesa o els dits de ferro de la soledat; hi ha músics
melancòlics a pòsters que lacera la lluna,
el caos que l’hivern entronitza: mans mortes
dels insectes, el cuiro i les mimoses nevades dels darrers
combats per la certesa, cementiris
i encantadors de serps a l’hora carmesina en què tornàvem
a casa quan s’obrien els mercats de les flors.
Però nosaltres, Rosa, ja som lluny, mar endins,
i tot té el sentit èpic de dos cossos ingràvids
- àngel, vi blanc, saliva – desesperadament
volent-se sobre els punts cardinals de l’adreç
de llit, camí de l’alba: la bellesa i l’efímer.

© Antoni Vidal Ferrando
Aus: El batec de les pedres
Edicions 62, 1996
Audioproduktion: Institut Ramon Llull

АНАТОМИЙН ХИЧЭЭЛ

Миний араг яс
Нүдийг чинь хужирлах
Үзүүлэн болж
Үнэхээр чадашгүй нь
Уучлаарай, сурагчид аа.

Амьдрал хийгээд эрх чөлөөнд
Амьддаа би их дурласаан
Өр зүрхэндээ эрх чөлөөг өгөх гэж
Өвчүүгээ ч хадаж явсаан
Хавирга бүрээрээ
Бүсгүй хүн бүтээх гэж
Би оролдсоон.

Амьдралын асуудлын
Аяыг олох гэж
Толгой тархиа
Тун чиг зовоосон доо
Тэр ямар гавал байхав.

Translated from Russian into Mongolian by prof. Navaanzoch Tzedev
Перевод с русского на монгольский осуществлен проф. Наваанзоч Х. Цэдэв-ом