La data d’avui, el moment que ens sobta,
el predicador que anuncia
que tot està per fer.

A partir de l’instant, l’allau,
o pluja d’obstacles. Mira,
ja es fa clar! Ho veus?, no universos
adjudicats, oh no, la gent.
Vida que es retroba, vida que s’allunya,
analfabets, jutges, doctors, frares
de la meva escola enderrocada.

Per tant, no fer, refer.
I no refer, estrenar. Cal un altre món,
una altra circumferència, l’anell suprem
de la indignitat. Qui el porta
no mor: morirà,
i no haurà acabat la feina encomanada.

Encara faltarà afegir-hi
els jardins i els enigmes.
Tots els fabricants d’agulles.