Quatre

Profunditat de pensament:
angoixa.
Món abrandat, mortal!
Demà la casa serà coixa
de mi. I l'ànima?
Immortal?

Extremarem d'amor el joc.
Esposa
fèrtil d'enginy gosat
seré. L'amor com una rosa
sola. Per àrbitre,
llibertat.

Reconcilies mon instint,
revolta,
amb la raó que escau,
i mare sóc de cop i volta.
Infant, tu reies, i
quina pau!

Secularment dona i destí
caminen:
les Parques van filant.
Un lloc al món, el meu, i finen
retrets. Els somnis no
valen tant.

© Estate of Carles Riba and Clementina Arderiu
Aus: "Cant i paraules" in "Poemes"
Sabadell: La Mirada, 1936
Audioproduktion: Library of Congress, Washington

Cuatro

Profundidad de pensamiento:
angustia.
¡Mundo inflamado, mortal!
Mañana estará coja la casa
sin mí. ¿Y el alma?
¿Inmortal?

El juego del amor extremaremos.
Esposa
fértil seré, de osado
ingenio. El amor, como una sola
rosa. Por árbitro,
la libertad.

Rebeldía:
reconcilias mi instinto
con la razón conveniente,
y soy madre de pronto.
Niño, reías ¡y
qué paz!

Siempre, mujer y destino
caminan juntos:
las Parcas van hilando.
Un lugar en el mundo, el mío, y acaban
los reproches. Los sueños no
valen tanto.

Translated by José Corredor-Matheos