No sé si amb un déu advers
vaig començar d’escriure...

(No sé si roman pols encara
en els vostres versos,
ostentosament arrenglerats
a les biblioteques
dels fabricants del meu poble.)

Se massa bé, però,
que rera del mite hi ha dolor,
barbàrie rera la història.

Se massa bé que Dido
és un paper en excés escaient
per qualsevol dona;

i Virgili i Ovidi
i vós mateix
podíeu cantar-la.

Se que Pigmalió no és
un germà distint
de tants d’altres;

ni Eneas un amant
menys sedentari
que l‘Ulisses
a qui donàreu veu nostrada.

Delenda est...?
No! Vós
heu estat
ben explícit:

“La Poesia, cal cercar-la
on se sap que es...”,
sense coneixement, potser,
si amb un déu advers
vam començar o vam entestar-nos
d’escriure.