Ponç Pons

katalanisch

Jaime Ferran

spanisch

A la poesia

Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.

Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.

Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.

© Dia mundial de la poesia
Barcelona: Dia mundial de la poesia, 2009
Audioproduktion: Institut Ramon Llull

Retorno a Cataluña

Veo sobre la sierra de fuego nuestro pino
¡Oh, gente que por hazas doradas va en camino!
súbita, como un vino
la vieja fuerza humilde nos hermana.
(Vivo es cual la ginesta, cual el azul marino
tu aspaviento, muchacha catalana.)

Sonreís en el poniente, oh caseríos blancos,
entre pajares que dan buena compañía,
sobre un corto contorno reina cada masía
de bosque y trigo y viña y un margen con tres álamos.

¡Quisiera yo al perderme por valles y hondona-
decir tus alabanzas, oh tierra salutífera!
entre casas oscuras y vidas olvidadas
cual el grillo que canta en la senda perdida.

Traducido por Jaime Ferran. Antología de Josep Carner: Plaza y Janés, 1977.