Jaime Ferran
spanisch
Siurana
Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
Que un replà merleteja de l'altura,
coronada d'espais, de llum cenyida,
or i foscam tornada en sa vellura.
Per cases closes alguna esma fura,
últim esment d'una cansada vida;
sols una gespa humil, no mai florida,
viu, i de Crist en el portal s'atura.
Sense enyorances del desig perdut,
Siurana, en sa caiença tan llunyana,
esteses només veu de solitud.
I calla, i jura, i barboteja a estones.
I només pot finar l'aspra Siurana
feta rocall per armament de fones.
Aus: Llibres de sonets
Audioproduktion: Biblioteca de Catalunya
Ciurana
Allá arriba, Ciurana, áspera, ardida,
que un rellano encastilla de la altura,
de espacios coronada y luz ceñida
en su vejez dorada y más oscura.
En las casas cerradas alma dura,
última luz de una cansada vida;
sólo una hierba humilde, no florida,
vive, y de Cristo en el Portal perdura.
Sin añorar el desear perdido,
Ciurana, en su declive tan lejana,
de soledad ve sólo el recorrido.
Calla y jura y balbuce a la redonda
y acabar puede, la áspera Ciurana
hecha pedrisco para armar la honda.