Cançó de vela

Arrenca el gep flexible de l’onada,
canta la boira, xiula el bufarut,
ens esquitxa un riuxim d’aigua salada
i grinyolen els dintres del llagut.
Ai, qui pensa en l’amor,
oh, mar sonor!
ai, qui pensa en l’amor!
Enllà tenim les costes oblidades,
enllà hi ha el poble blanquinós, suau,
i el llagut, vinga salts i patacades,
enmig del gran deliri verd i blau.
A terra hi hem deixat coses marcides
dels nostres sentiments i voluntats
i ara es van aclarint les nostres vides
com els serrells d’escuma platejats.
Allà hi ha el neguiteig del nostre viure,
les punxes a l’aguait de nostra pell,
ara els neguits són coses de per riure,
dintre el llagut que va tot de gairell.
Au... canta, mariner, xiscla, ventada!
no perdi prou el teu delit valent;
infla’t, vela; remunta, aigua salada;
sacseja’ns brutalment.
Sacseja’ns brutalment, o mar sonor!
Esmicola les penes de l’amor.

© Josep Maria de Sagarra
Audioproduktion: Biblioteca Nacional de Catalunya

Canción de vela

Arranca la flexible joroba de la ola,
canta la bruma, silba la fuerte ventolera,
nos salpica un sirimiri de agua salada
y crujen las entrañas del laúd.
¡Ay, quién piensa en el amor,
oh mar sonoro!
¡Ay, quién piensa en el amor!
Allá están las costas olvidadas,
allá está el pueblo blanquecino, suave,
y el laúd, venga saltos y golpes,
en medio del gran delirio verde y azul.
En tierra hemos dejado cosas marchitas
de nuestros sentimientos y voluntades
y ahora se van aclarando nuestras vidas
como flecos de espuma plateados.
Allá está el desasosiego de nuestro vivir,
las púas al acecho de nuestra piel,
ahora las inquietudes son cosa de risa,
en el laúd que navega de costado.
¡Venga… canta, marinero, aúlla, ventolera!
Que no decaiga tu ánimo valiente;
ínflate, vela; remonta, agua salada;
zarandéanos brutalmente.
¡Zarandéanos brutalmente, oh mar sonoro!
Haz añicos les penas del amor

Traducido por Josep Maria de Sagarra
Recuperado de: http://www.eduardtoldrasoler.info/index/complete-catalog/songs/can-de-passar-cantant.