Àxel Sanjosé
deutsch
Balenes franques
Quina delícia el joc de les balenes
quan no hi havia espècies ni hemisferis.
Quanta complicitat sota la mar
abans de l’espetec, de l’estampida,
d’aquell fugir sense saber per què
cap a altres oceans i separar-se,
d’aquell partir-se el gel inexplicable.
I ja mai més els dies sense temps
on tot el que calia era saltar,
i ja mai més foren regals les ones
sinó un recordatori de distàncies,
el dolor constant de qui ha perdut l’altre.
S’estimaven, jo sé que s’estimaven.
És fàcil reconèixer en els teus ulls
el moviment tectònic de l’adéu,
l’angoixa a la mirada de les bèsties,
com d’alts eren els salts que tu i jo fèiem.
Aus: Tantes mudes
Audioproduktion: Catalunya Ràdio
Glattwale
Welch Genuss das Spiel der Wale,
als es weder Arten gab noch Hemisphären.
Wieviel Verschworenheit unter dem Meer
vor dem Knall, dem Auseinanderstieben,
jenem Fliehen, ohne einen Grund zu wissen,
in andere Ozeane, und dann sich trennen,
vor jener unerklärlichen Spaltung des Eises.
Und niemals mehr die zeitlosen Tage,
als man nichts weiter tun musste als springen,
und niemals mehr die Wellen als Geschenke,
sondern als Mahnung an Entfernungen,
der stete Schmerz dessen, der den anderen verlor.
Sie liebten sich, ich weiß, dass sie sich liebten.
Die tektonische Bewegung des Abschieds
ist leicht in deinen Augen zu erkennen,
die Angst im Blick der Tiere,
wie hoch die Sprünge waren, die du und ich vollbrachten.