Poètica

   Vaig menjar amb la honestedat de qui no enganya allò que menja:
                        vaig menjar aquell menjar i no el seu nom.

                                                                                               Clarice Lispector

Menjar com qui no menja el nom:
no la maduixa quasi impúdica
damunt del blanc de la ceràmica,
sinó l’ombra muda de l’hivern
que en el silenci acull l’esclat
per no ser allà esperant-ne el fruit.

Menjar el que no diu cap paraula
i així, amb la boca plena, escriure.

© Mireia Calafell
Aus: Tantes mudes
Audioproduktion: Catalunya Ràdio

Poetik

Ich aß mit der Ehrlichkeit derjenigen, die nicht betrügt, was sie isst:
                        ich aß jenes Essen und nicht seinen Namen.
                                                                                                   Clarice Lispector

Essen wie eine, die nicht den Namen isst:
nicht die fast unzüchtige Erdbeere
auf dem irdenen Weiß,
sondern den stummen Schatten des Winters,
der schweigend das Aufblühn empfängt,
um nicht in Erwartung der Frucht zu verweilen.

Essen, was kein Wort sagt
und so, mit vollem Mund, schreiben.

Übersetzung: Claudia Kalász