Subjuntiu

Que la llum de juliol t’enceti les parpelles
i et voli la mirada enllà de tots els arbres,
que l’olor de la terra en esclatar les flors
t’encengui els narius, t‘obri de ple les venes,
que els llavis de mil boques inquietes de rosada
et facin un vestit color encès de magrana,
i tots els dits del món et toquin l’entrecuix
quan sigui a mi a qui busquis, meva la pell que et trobi.

© Mireia Calafell
Aus: Tantes mudes
Audioproduktion: Catalunya Ràdio

Subxuntivo

Que a luz de xullo che encete as pálpebras
e che voe a ollada alén de todas as árbores,
que o cheiro da terra ao agromar as flores
che acenda o nariz, che abra de par en par as veas,
que os beizos de mil bocas inquedas de orballo
che fagan un vestido cor ardencia de granada,
e todos os dedos do mundo che toquen entre as coxas
cando sexa a min a quen busques, miña a pel que te atope

Traducido por Estíbaliz Espinosa.