Simona Škrabec
katalanisch
Königreich des kleinen Fischs
Der Tag wird von Scherben zu Abend getragen.
Trockene Erde zwischen den Zähnen erinnert ans Lösen
des Kalksteins von Klippen, erfasst von vergangenen Zeichen
der Hand eines Toten. Sie gräbt in Archiven nach Namen.
Wie Tropfen von Säure, unnütz auf Stein, wird schwebend
der Abend zu Nacht getragen. Die Toten sind nachts
nicht sie selbst. Also schläft sie. Also denkt sie im Schlaf
an die Adern in Blättern des Ahorns durch die ohne Eile
das Leben entweicht in kleinen Portionen. Ans Schwanken
magerer Körper, an Strömungen, die plötzlich verschwinden
und Flüsse in Seen verwandeln, den Gestank, der sich bildet.
Die Nacht, wie sie ist, wird zu Morgen getragen.
Audioproduktion: Haus für Poesie, 2019
El regne d’un peix petit
El dia arriba fins al vespre, ple de vidres trencats.
La terra resseca entre els dits dels peus recorda
la cresta dels penya-segats que la mà d’un mort
va esborrar amb un gest ja esvaït. Als arxius, ella busca noms.
Com gotes d’àcid, innòcues damunt la pedra, el tremolós
vespre esdevé nit. De nit, els morts no són ells
mateixos. De la manera que ella s’adorm. I dormint pensa
en la nervadura de les fulles d’arç per on sense cap pressa
s’escola la vida en petites porcions. Pensa en la tremolor
dels cossos magres, pensa en els rierols subterranis i també
com els rius es converteixen en oceans, i en la pudor resultant.
La nit, tal com és, esdevé matí.