Joan de la Vega
Übersetzer:in
auf Lyrikline: 2 Gedichte übersetzt
aus: katalanisch nach: spanisch
Original
Übersetzung
Pistes
katalanisch | Mireia Calafell
Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.
aus: Costures
Audio production: Catalunya Ràdio
Pistas
spanisch
Siempre se ama igual pero diferente, me decías.
Y ahora entre el café y yo tratamos de adivinar
si nos condenaba lo que era igual
o bien la diferencia es la culpable.
Como una pista, la amargura me lleva a ti
que estás en la cocina y con la cuchara disuelves
el azúcar que ya no me despertará.
De tu gesto no se desprende ninguna respuesta,
tan sólo el indicio de una pérdida. Fíjate:
yo no tengo alas porque los omóplatos
vuelven a ser omóplatos si tú no los miras.
Y tú sin ánimo para volar.
De tan cerca del suelo, ya no caeremos.
Y amar es caer.
La data d’avui
katalanisch | Màrius Sampere
La data d’avui, el moment que ens sobta,
el predicador que anuncia
que tot està per fer.
A partir de l’instant, l’allau,
o pluja d’obstacles. Mira,
ja es fa clar! Ho veus?, no universos
adjudicats, oh no, la gent.
Vida que es retroba, vida que s’allunya,
analfabets, jutges, doctors, frares
de la meva escola enderrocada.
Per tant, no fer, refer.
I no refer, estrenar. Cal un altre món,
una altra circumferència, l’anell suprem
de la indignitat. Qui el porta
no mor: morirà,
i no haurà acabat la feina encomanada.
Encara faltarà afegir-hi
els jardins i els enigmes.
Tots els fabricants d’agulles.
Audio production: Institut Ramon Llull
El día de hoy
spanisch
El día de hoy, el momento que arremete,
el predicador que anuncia
todo lo que está por hacer.
A partir del instante, el alud,
o lluvia de obstáculos. Mira,
¡ya aclarece! ¿Lo ves?, no universos
adjudicados, oh no, la gente.
Vida que regresa, vida que se aleja,
Analfabetos, jueces, doctores, padres
de mi escuela derruida.
Por tanto, no hacer, sino rehacer.
Y tampoco rehacer, estrenar. Es otro mundo,
otra circunferencia, el anillo supremo
de la indignidad. Quien lo luce
no muere: morirá
y no habrá acabado la labor encomendada.
Aún quedará añadir
jardines y enigmas.
Y todos los fabricantes de agujas.